Barcelona: radiografia d'una ciutat desencantada

Un fantasma recorre Barcelona i tots asseguren haver-ho vist. Uns diuen que tenen forma de massificació turística, d'altres d'inseguretat i alguns d'un mercat immobiliari impossible. Cadascú s'aferra a la seva percepció, encara que hi ha alguna cosa que tothom sembla compartir: que Barcelona és una ciutat cada vegada menys apta per viure.

Certament, hi ha diversos factors que coadjuven entre si per fer de Barcelona una ciutat poc amigable. Oferim ara una radiografia mínima d'aquesta situació. Destacarem quatre factors: augment de la inseguretat, mercat immobiliari, pressió demogràfica i pressió turística.

Inseguretat

L'últim baròmetre de l'Ajuntament de Barcelona va mostrar que la inseguretat és la principal preocupació dels barcelonins. Concretament, del 27,7% de la població. Entre els problemes en matèria de seguretat cal destacar-ne dos: la multireincidència i els delictes sexuals.

Segons les últimes dades de la Junta Local de Seguretat, a Barcelona hi ha 526 persones que acumulen 6.169 delictes, i la majoria són robatoris i furts violents. Així mateix, els cinc delinqüents més actius el 2023 acumulaven 228 delictes. Com assenyala el president de l'associació 'Una Policia per al Segle XXI', Samuel Vázquez, la multireincidència i la tolerància amb el delicte de baixa intensitat creen “zones de confort criminal” que posen les bases d'un creixement dels delictes de més escala .

Preocupa especialment l'augment dels delictes sexuals. Segons el Balanç de Criminalitat del 2023 del Ministeri de l'Interior, les denúncies de violacions a la capital catalana van augmentar en un 50,9%: el 2022, hi va haver 293 casos davant els 442 del 2023. I, encara que referits a la província i no a la ciutat, segons el Balanç de Criminalitat més actualitzat, Barcelona té el segon lloc d'Espanya en agressions sexuals amb 45,3 per cada milió d'habitants.

Afortunadament, el primer trimestre del 2024 va portar una lleugera millora respecte al mateix període del 2023 i els delictes totals van baixar un 2,4%. En certs àmbits, hi ha millors significatives com la reducció del 44,4% de les temptatives d'homicidi o la reducció de gairebé el 22% a les sostraccions de vehicles. Però l'apartat dels delictes sexuals continua malament: el primer trimestre del 2024 ens ha deixat un augment del 20,5% de les violacions.

El camp de batalla immobiliari

Deixant al marge les causes d'aquest problema, les dades mostren que el lloguer a Barcelona és un problema de primer ordre.

Segons un dels darrers informes de l'idealista, poc després de l'aplicació de la llei d'habitatge, la caiguda d'oferta a la ciutat va ser del 14%. La setmana passada, un altre portal immobiliari, Alquiler Seguro, va explicar que el lloguer mitjà a Catalunya arribarà el 2024 fins als 1.361 euros. Per part seva, Barcelona signa el lloguer més car d'Espanya amb 1.536 euros de mitjana.

D'altra banda, es calcula que el 40% de la caiguda de l'oferta immobiliària derivada de la regulació dels lloguers el 2024 es concentrarà a Catalunya. Com han explicat alguns especialistes - els de, per exemple, ESADE, que van estudiar la regulació de lloguers el 2020 -, la reducció de l'oferta de lloguer agreuja la desigualtat social i afecta especialment els més humils, que són joves i immigrants.

Pressió demogràfica

Més que no pas un factor aïllat, la pressió demogràfica és un potenciador de totes aquestes dinàmiques. Segons l'últim informe anual del Banc d'Espanya (BdE), la pressió migratòria es concentra en zones urbanes com Barcelona i això té un impacte directe a l'alça dels preus immobiliaris. "Hi ha una forta correlació positiva entre el creixement de la població i l'avenç dels preus de compra i de lloguer des de l'inici de la recuperació econòmica el 2014 fins al 2022", assenyala el BdE al capítol 4 d'aquest informe.

Així mateix, la pressió migratòria es tradueix en una pressió assistencial que la Generalitat, amb el conseller Campuzano al capdavant en aquesta matèria, ha intentat resoldre amb la màxima velocitat. Però la capacitat d'absorció és limitada i, a més, la Generalitat no té competències per oposar-se al repartiment d'immigrants que decreta el Gobierno central.

De manera subsidiària, la pressió migratòria i les dificultats per integrar-la expliquen que hi hagi una evident sobrerepresentació d'estrangers a la delinqüència. Segons Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, gairebé el 80% dels detinguts a la ciutat són estrangers. Així mateix, les dades del Departament de Justícia mostren que més de la meitat de la població penitenciària a Catalunya és estrangera. Atesa la tendència migratòria que porta aquest 2024 no hi ha raó per suposar que tota aquesta situació canviarà a curt termini.

Pressió turística

Novament, la pressió turística és un factor potenciador de tots els anteriors. Ara ens concentrarem en els seus efectes sobre l'ocupació i el mercat immobiliari.

En matèria laboral, la tendència és clara i és una altra cara del factor migratori: el model econòmic, amb una presència molt destacada del turisme i els serveis, serveix per absorbir gran part de la immigració a través de la feina. En la seva anàlisi de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), FUNCAS assenyalava que “tot el creixement de l'ocupació neta registrada a la indústria i a la construcció ha estat de mà d'obra estrangera. Als serveis, els forans van ocupar el 43% de la nova ocupació”. Un altre informe del Departament d'Empresa i Treball de Catalunya explica que, en el període posterior a la pandèmia, del 2021 al 2023, el 92,1% de l'increment de l'ocupació es deu a persones “nascudes a l'estranger”.

En matèria immobiliària, també hi ha una conjunció de factors. La pressió turística i les llacunes de la llei de lloguers han provocat que el lloguer residencial hagi fugit en massa cap al lloguer temporal i turístic, que té una especial presència a Barcelona. Segons una altra vegada l'Idealista, poc després de l'aprovació de la llei, el lloguer temporal va experimentar un augment del 60%. L'últim Pla Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) mostra que, a alguns barris de Barcelona com la Dreta de l'Eixample, gairebé el 70% dels llits són de lloguer turístic. El turisme, en definitiva, és un altre dels factors que retiren oferta de lloguer del mercat.