Per què l'auge del PP a Catalunya no ha perjudicat Vox

Des de fa un temps hi ha la teoria que un Partit Popular fort perjudica Vox electoralment. La majoria absoluta d'Isabel Díaz Ayuso a Madrid va donar ales a aquesta idea. També ho van fer els resultats a les passades eleccions gallegues, en què el PP va obtenir majoria absoluta i el partit de Santiago Abascal es va quedar sense representació.

Tot i això, aquesta teoria va començar a fallar al País Basc. Allà, els populars van pujar tímidament i Vox també. Ara, les eleccions catalanes han deixat un escenari que desmunta aquesta idea. El PP va multiplicar per cinc els seus diputats, passant de 3 a 15, quelcom que no va afectar negativament els d'Ignacio Garriga, que es van quedar amb els mateixos 11 diputats que tenien l'anterior legislatura i van millorar en vots (gairebé 30.000 més).

Més enllà que cada territori i cita electoral té les seves característiques pròpies, la veritat és que, a Catalunya, un PP i un Vox forts han estat compatibles. Per què ha passat això?

Un factor que cal tenir en compte és la desaparició de Ciutadans. Molts dels ja exvotants del partit taronja van optar pel PP. A més, la figura d'Alejandro Fernández transcendeix les sigles del seu partit, una mica -salvant les distàncies- com li passa a Xavier García Albiol a Badalona. Diversos estudis assenyalen que el cap de files dels populars catalans ha sabut seduir també ciutadans que en anteriors ocasions havien votat per Vox, PSC i fins i tot el PdeCAT.

En canvi, aquests estudis assenyalen que Vox es nodreix principalment d'antics abstencionistes i també del votant jove, que es pot sentir més interpel·lat pel discurs directe i contundent d'Ignacio Garriga. Això ha fet que la petita fuga de votants que pogués tenir cap al PP no l'hagi afectat ni en vots ni en escons.

Precisament el candidat de Vox a Catalunya parlava aquest dilluns sobre els motius pels quals el PP i la seva formació són perfectament compatibles davant de l'electorat català.

“Vox ha fugit d'aquesta vella política en què es catalogava els discursos de dretes, esquerres o centre. Nosaltres hem fet un discurs evidenciant una sèrie de problemes: immigració il·legal, inseguretat, islamització, serveis públics destrossats… Nosaltres tenim la virtut que hem arribat a un electorat que el Partit Popular mai no ha arribat”, deia Ignacio Garriga a TVE.

Per aquest motiu, sumant el PP i Vox, s'ha arribat als 26 escons (15 i 11 respectivament), una xifra que el Partit Popular mai no ha aconseguit per si mateix en unes eleccions catalanes (el seu màxim està en els 19 aconseguits el 2012). Mai abans la dreta constitucionalista havia aconseguit tan bons resultats a Catalunya com els d'aquest 12-M.

L'únic precedent similar va ser el fenomen Ciutadans del 2017, que va arribar als 36 diputats en un escenari en què el 'procés' era més important que l'apartat ideològic. De fet, Cs a Catalunya mai no ha estat un partit obertament de dretes, malgrat les acusacions d'alguns dels seus rivals. Això fa que els resultats de diumenge passat siguin històrics per a la dreta constitucionalista a Catalunya.