L'atemptat de Magdeburg: entre la construcció del relat i el silenci mediàtic

Durant molt de temps els mitjans de comunicació de masses van ser considerats el quart poder. La irrupció de les xarxes socials va obrir una esquerda que s'ha anat engrandint amb el pas dels anys. Ara, plataformes com X s'han convertit en la principal eina de molts ciutadans per accedir a fonts d'informació lliures.

Molts factors han contribuït a la crisi dels mitjans convencionals. Un d'ells, la seva connivència amb el poder polític imperant. L'atemptat de Magdeburg, el 20 de desembre de 2024, va posar en evidència aquesta perversa lògica.

L'atropellament múltiple protagonitzat per un àrab en un mercat nadalenc amenaçava amb revelar una veritat incòmoda. Aquest 2025 hi ha eleccions a Alemanya i la dreta radical continua creixent. L'SPD ha patit un gran desgast en el poder, sobretot per les seves polítiques migratòries.

En aquest context, els mitjans afins al poder van elaborar un relat tendenciós, i com a mínim sospitós. Els mitjans espanyols i catalans van comprar una història que s'acomodava al seu propi relat.

Van aparèixer unes declaracions de l'autor de l'atemptat parlant malament de l'Islam i criticant les polítiques migratòries d'Angela Merkel. Tot encaixava. El terrorista no era un fanàtic islamista sinó un apòstata de l'islam simpatitzant de l'extrema dreta alemanya.

Un dubte raonable

Dies després impera el silenci mediàtic. Encara no han respost per què va atacar un mercat nadalenc o per què van fallar els controls malgrat les advertències de la seva radicalització.

A Catalunya, les primeres notícies informaven que "un cotxe" havia irromput en un mercat nadalenc causant diversos morts. Donava la sensació que el cotxe havia comès l'atropellament sol, sense conductor. Després van difondre la versió oficial per assenyalar que el perill a Europa no és l'islamisme radical sinó l'extrema dreta.

Aquesta versió, que conté evidents llacunes, va començar a suscitar indignació a les xarxes socials. Va ser precisament a X (Twitter) on va començar a circular una versió alternativa que van ignorar a consciència tots els mitjans. Una activista iraniana alertava de la taqiyya, l'engany permès en l'islam en benefici de la pròpia fe.

Això plantejava un dubte com a mínim raonable: Era el terrorista un apòstata de l'islam admirador de l'extrema dreta, o un islamista que havia recorregut a l'engany per planejar la seva venjança?

El relat contra la veritat

Els mitjans no només van ignorar aquesta versió, sinó que van difondre en massa una història sospitosa i plena de llacunes. Milers de persones van mostrar la seva indignació a les xarxes. La qual cosa confirma la crisi de credibilitat dels mitjans convencionals i la tendència creixent a buscar la veritat en plataformes com X.

Els mitjans mantenen el seu silenci dies després de l'atemptat, però en canvi continuen amb la seva particular guerra contra X.

El País anomena "zumbats" a aquells que creuen la versió no oficial, i parla d'"aire d'odi i violència". La Vanguardia acusa els "portaveus de l'extrema dreta" de vessar informacions "falses i tendencioses a X". Però ni l'un ni l'altre posen en qüestió les llacunes evidents que conté la versió oficial.

El terrorista no només va atacar un mercat nadalenc en lloc d'una mesquita, sinó que a més ho va fer amb tota la intenció. Segons la fiscalia, va entrar per una de les entrades d'emergència després de portar mesos estudiant el lloc. Per tant, l'elecció del lloc va ser premeditada i no casual o fruit de les drogues com han dit alguns.

Algun mitjà català ha arribat a comparar la denúncia de l'islamisme radical amb la persecució dels jueus a l'Alemanya dels anys trenta. Delirant. I mentrestant, les estadístiques indiquen que cada vegada menys gent consumeix els mitjans de comunicació tradicionals.