Artur Mas i la incoherència del 'procés' personificada

El processisme segueix en caiguda lliure, sense rumb i barallats entre ells. Moltes vegades no se sap si volen una cosa, si volen l'altra, tot alhora o cap. I qui encarna aquest esperit és, sens dubte, Artur Mas. L'expresident de la Generalitat és la incoherència personificada de tot allò que ha representat el procés a Catalunya.

De vegades sembla el més independentista i d'altres reivindica el seu paper més moderat. De vegades aposta pel diàleg i en altres fa costat als indepes més esbojarrats de Junts. I tot això, encara amb el carnet de militant del PDeCAT a la boca. Un partit que també va formar part del procés, però que ara ja es desmarca clarament de Junts, ERC i la CUP.

Artur Mas no va tenir cap objecció a criticar el seu partit el PDeCAT quan la cúpula va decidir presentar-se a les eleccions generals. “No s'haurien de presentar”, va dir alt i clar a Ràdio Estel. Segons l'expresident, haurien d'haver anat junts amb Junts, com si la culpa que no s'hagués arribat a un acord fos exclusivament del PDeCAT.

Artur Mas ha anat una mica més enllà i ara ha decidit fer campanya directament a favor de Junts per Catalunya. En lloc de donar suport al seu partit, l'expresident i actual militant del PDeCAT ha preferit fer costat a Míriam Nogueras en un acte celebrat aquest dimecres. Això sí, ho ha fet amb una dosi d'ambigüitat marca de la casa: sense demanar el vot explícitament per a Nogueras.

Però que el militant més significatiu del PDeCAT no doni suport al seu partit i participi a l'acte d'un altre no és el més esperpèntic de tot. El surrealisme arriba fins al punt que Artur Mas ha advertit que els partits catalans estan “obligats” a negociar a Madrid. Mentrestant, minuts després, era la mateixa Míriam Nogueras la que deia que negociar a Madrid era sinònim que t'acabessin enganyant. Una vegada més, el joc del "sí, però no".

Intentar quedar bé, contradir-se, dir una cosa i fer-ne una altra de diferent... Aquestes són algunes de les moltes característiques del processisme. Artur Mas n'encarna moltes. I cada cop que apareix al primer pla mediàtic ho demostra una mica més.