Muntatge amb una urna i bandera europea
POLÍTICA

Després de les catalanes, les europees del 9 de juny: com arriben els partits

El PSOE confia en l'efecte Illa per acostar-se al PP mentre l'independentisme es tem el pitjor

La ressaca de les eleccions catalanes ha deixat múltiples anàlisis sobre un panorama complex i un futur molt incert. El PSC de Salvador Illa ha aconseguit un resultat històric, però ara s'obre un procés de negociació que serà llarg i complicat. Sense aliances plausibles a la vista no es descarta una repetició electoral a l'octubre, però abans els partits tenen una altra cita electoral important.

El 24 de maig comença la campanya electoral de les eleccions europees que tindran lloc el 9 de juny. Les últimes enquestes assenyalaven un clar avantatge del PP sobre els socialistes, però el PSOE surt reforçat després de la clara victòria a Catalunya. Tot i així el PP també ha obtingut un bon resultat que intentarà rendibilitzar, mentre que a Vox creix l'optimisme i el pessimisme s'instal·la en partits com ERC, la CUP i Sumar.

Les darreres enquestes donaven al PP un avantatge de set punts sobre el PSOE, i Vox en tercera posició amb dos punts d'avantatge sobre sumar. Els sondejos no eren fins ara gaire favorables per als partits independentistes catalans. Junts podria perdre dos dels tres escons que té ara al parlament europeu, mentre que ERC corre el risc de llastar la coalició amb el BNG i Bildu i quedar-se sense eurodiputat.

El PSOE confia en la remuntada

El PSOE va guanyar les eleccions europees del 2019 amb el 32% dels vots, dotze punts més que el PP, i 20 eurodiputats. Ara les enquestes assenyalen un canvi de tendència, amb el PP disparat al voltant del 35% i un PSOE a la frontera del 28%. L'estratègia de Pedro Sánchez d'amagar amb la dimissió ha funcionat a Catalunya, concentrant el vot progressista per frenar l'auge de la dreta.

Muntatge Pedro Sanchez, Feijóo i Abascal

Al PSOE confien a poder esprémer l'efecte Sánchez a la campanya de les europees per obtenir un bon resultat i calmar les aigües de la legislatura. Si Illa aconsegueix ser president a Catalunya i el PSOE obté uns resultats acceptables a Europa, el rum-rum de les eleccions anticipades desapareixerà. Però si el processisme bloqueja Illa i s'uneix la repetició electoral a Catalunya amb una patacada a les europees, el futur del Govern de Pedro Sánchez seguirà a l'aire uns mesos més.

El PP vol aprofitar la pujada

La victòria aclaparadora del PSC és un inconvenient per a Feijóo, però el PP ha estat el partit que més ha crescut a Catalunya. Els populars confien a mantenir la tendència alcista de les eleccions gallegues i catalanes, i ampliar la distància que ja treuen al PSOE als sondejos. A més, les eleccions europees ofereixen un marc inigualable per esgrimir els temes que han funcionat al PPC a la campanya catalana, com la immigració, la seguretat i la crisi econòmica.

A més, el PP presenta en aquestes eleccions Dolors Montserrat, que a més de tenir experiència al parlament europeu, ve de dirigir la reeixida campanya d'Alejandro Fernández. Montserrat va liderar també l'ofensiva contra la immersió lingüística a Europa. Tot i pertànyer al sector afí a Feijóo, això permetrà marcar un perfil dur d'oposició a l'independentisme per rivalitzar amb Vox.

Vox, de la resistència a l'ofensiva

Vox va treure a les passades eleccions europees només 3 diputats, i va quedar per darrere de Ciutadans i Podem. Ara, però, tenen a favor el context d'auge de la dreta generalitzat i volen aprofitar els bons resultats a Catalunya per oferir una campanya d'esperança als espanyols. La crisi migratòria europea, la inseguretat i la impugnació de l'Agenda 2030 centraran la campanya de Vox.

És cert que el PP ha superat Vox en vots i en escons a les eleccions catalanes, però Vox ha crescut en vots i no ha perdut diputats com assenyalaven molt. Això els permet presentar-se com el partit de la resistència a Catalunya i rellançar-ne les expectatives electorals a Europa. El bloc dels identitaris on hi ha Vox presenta a més unes grans perspectives de creixement, amb un plantejament més sobiranista i menys europeista que per exemple el del PP.

El processisme tremola

El partit de Carles Puigdemont té raons per a l'optimisme. Després de diversos mesos d'angoixa en què semblava que es podia desplomar a les enquestes, finalment ha aconseguit mantenir el tipus i consolidar una meritòria segona plaça. Un xut d'energia per a la cita electoral europea, en què els de Puigdemont tenen dipositades totes les esperances per a la internacionalització del conflicte català.

Muntatge amb un primer pla d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, tots dos amb cara seriosa

Pitjors expectatives té ERC, que ja acumula tres fracassos electorals (municipals 28-M, generals 23-J i autonòmiques 12-M). Les eleccions europees poden acabar de cavar la tomba dels republicans, que podrien fins i tot quedar-se sense representant a Europa. Tot plegat, en plena recomposició del partit i amb la cúpula encapçalada per Oriol Junqueras i Marta Rovira més qüestionada que mai.

Més problemes per a Sumar

Una situació semblant és la que viu Sumar, a qui la polarització del vot esquerrà al PSOE ha tornat a passar-li factura a les catalanes. Els Comuns han perdut dos diputats i un bon grapat de vots, després de sengles fracassos a les eleccions gallegues i basques. Una nova derrota a les europees qüestionaria una mica més el lideratge de Yolanda Díaz, més encara en funció de com vagi a Podem amb la candidata Irene Montero.

➡️ Política

Més notícies: