Arieh Girondí: 'A l'esquerra li importa un rave els palestins, els molesta Israel'

E-Notícies entrevista Arieh Girondí, president de la Comunitat Jueva de Mallorca, que juntament amb altres companys, publicarà un manifest sobre l'antisemitisme que està patint en els darrers temps la seva comunitat.

Parlem amb ell de tot això, de l'atac massiu de l'Iran contra Israel, de la relació de l'esquerra amb Palestina i també dels actes terroristes de Hamàs en territori israelià el 7 d'octubre del 2023 passat.

Com ha arribat a llegir-se el conflicte de l'Orient Mitjà com a qüestió d'esquerres i dretes?

Primer de tot, i això és molt important, recalcar que parlo a títol personal i que a la Comunitat Jueva de Mallorca hi ha moltes sensibilitats diferents. Pel que fa al que em preguntes, la qüestió no ve ara. L'OLP era una organització d'orientació marxista i els Estats Units defensaven Israel, de manera que l'esquerra pren partit a favor dels palestins. Però després, entre els palestins, els marxistes es veuen substituïts pels grups islàmics, sobretot des de l'arribada de Khomeini al govern de l'Iran.

Des de l'any 89 que cau l'URSS el marxisme perd protagonisme, perd atracció perquè perd àmbits de poder. Durant deu o dotze anys el grup d'Arafat va perdent influència, desaprofita l'oportunitat dels acords de Camp David i l'islamisme comença a guanyar pes amb el xeic Yassid, creador de Hamàs, que comença com a ajuda social facilitada per la corrupció de l'OLP . És una força espiritual que proposa una sublimació religiosa del conflicte. Ara la situació és preocupant, perquè amb aquesta gent no hi ha manera d'entendre's.

Amb l'OLP encara podies compartir un llenguatge, però amb Hamàs no hi ha cap espai de trobada possible. A Occident la religió s'ha plantejat com a cosa privada, eclèctica, però la seva no és així, és una religió absoluta que ocupa tots els àmbits de la vida. Què passa? Que l'esquerra actual ha perdut el sentit de la vida, l'orientació i s'ha llançat a creure en tota mena de senyals identitaris: racisme, ecologisme, palestinisme.

Aquesta porta a contradiccions realment brutals, perquè no pots ser defensor de, per exemple, els moviments LGTBI i alhora defensar aquests grups islàmics que pengen els homosexuals d'una grua.

Pensa vostè que Espanya pot seguir el camí de França, on la islamització social genera autèntics problemes?

Bé, tinc la sensació que aquí no hi ha una presència tan massiva i que tampoc no s'han creat guetos, aquí estan més integrats. Què pot passar en el futur? No ho sabem, dependrà de la presència d'Imans que puguin moure els seus fidels en un sentit o altre. De fet a nivell institucional ens entenem amb ells i no hi ha gaire problema.

El que és clar és que la ideologia islàmica radical xoca de front amb les propostes de l'esquerra, veiem coses insultantment contradictòries, com ara banderes gais en manifestacions pro Palestina. A l'esquerra els palestins li importen un rave, són carn de canó dialèctica, el que els molesta és Israel, els surt la pulsió antisemita. Si demà els enemics d'Israel fossin els esquimals, ells es posarien de part seva. Hi ha una gran hipocresia enmig d'una gran ignorància.

A nivell personal i familiar, com va viure l'atac iranià del cap de setmana?

Jo estava sobre avís perquè havia estat parlant amb Israel per telèfon i s'esperava un atac imminent. Ara els iranians diuen que ells van avisar perquè es pogués preparar la defensa antiaèria, com si ens maméssim el dit. L'atac va ser indiscriminat contra població civil, això sí que és un genocidi. No són bombes guiades, sinó atacs indiscriminats com al seu dia els bombardejos alemanys sobre Londres. La cúpula de ferro va funcionar bé, la sorpresa va ser l'ajuda d'Aràbia Saudita i Jordània.

Per què va passar això? Perquè aquests dos països tenen com a rival Iran, no Israel. El motiu del 7O va ser frustrar els Acords Abraham, que suposaven un acord amb l'Aràbia Saudita que els iranians no podien acceptar. Amb Jordània des que es van signar els acords de pau no hi ha hagut cap problema.

Com va afectar la vida de la comunitat el 7O?

Bé, hem d'anar amb una mica de cura, però el problema no ens ha vingut de la comunitat islàmica, sinó d'una esquerra absolutament antisemita, que criden "des del riu fins al mar", que no tenen vergonya de cridar aquest lema que nosaltres sabem perfectament què vol dir. Però tenim protecció policial i intentem normalitzar el dia a dia.

Què opina de l'ús que fa l'esquerra de terme “genocidi”?

Durant 600 anys els jueus ens han acusat de “deïcides”, per la mort de Jesús, ara ens acusen de genocides perquè l'esquerra no vol tractar el tema de Déu. És el mateix plantejament antisemita. És una mentida i a més suposa molt mala fe, perquè qui coneix Israel sap que els àrabs (musulmans o cristians) estan adaptats, conviuen, l'àrab és la segona llengua oficial del país, és a les monedes, als prospectes de les medicines, a la televisió, a tot arreu. Durant aquests anys, la població musulmana s'ha triplicat, de manera que aquest deu ser l'únic genocidi que multiplica la població que intenten eliminar.

La comunitat jueva se sent recolzada per les institucions?

Ni a les Balears ni a Madrid no tenim gaires problemes, aquesta és la meva percepció malgrat la política del govern sigui reconèixer l'Estat Palestí, això està dins del seu àmbit de llibertat.

Aquests dies es presenta un manifest de la societat civil mallorquina en contra de l'antisemitisme a compte de la situació a Gaza, ens pot comentar alguna cosa?

Això no surt de la Comunitat Jueva, que en queda al marge, sinó de persones individuals que després de veure la reacció de l'esquerra davant el 7O, que tot i ser electoralment irrellevants són molt sorollosos i tenen actituds totalitàries. Tothom que és antisemita va en contra de les llibertats.

Aquests grups ocupen els espais a la universitat i les institucions i no us deixen ni prendre la paraula, imbuïts d'una superioritat moral. Haurien d'estar avergonyits, però se'ls veu molt contents, més bé per a ells, gastaran menys en psicòlegs.

La meva generació va lluitar molt per tenir espais de llibertat d'expressió i ara l'antisemitisme els intenta cancel·lar. L'anomenat antisionisme no és més que la versió cuqui de l'antisemitisme de tota la vida. Com que són uns covards, fins i tot per posar noms, usen el terme "antisionisme", es pensen que els altres som ximples. Aquests malabars verbals podran enganyar els adeptes, però no els que tenim dos dits de front. Antisionisme i antisemitisme són exactament el mateix.