Ariadna Oltra guanya un debat que evidencia la divisió processista

Hi ha debats prescindibles i després hi ha el d'aquest dimarts 18 de juliol de 2023 a TV3 . Els vuit partits amb representació per Catalunya al Congrés anaven a la televisió pública catalana amb la intenció d'aprofitar l'oportunitat. Era de suposar que el record del cara a cara Sánchez-Feijóo els podia fer pensar que els debats sí que serveixen per a alguna cosa, però no ha estat així. El debat català ha estat un retorn al 2017, on una altra vegada el Procés ha marcat el discurs de bona part dels presents.

Tots contra Vox i un PP i PDeCAT amb ganes de sorprendre

Només el PDeCAT, el PP i Vox han demanat girar full i situar el debat el 2023. Fins i tot Mertixell Batet del PSC ha basat part del seu discurs a destacar que Sánchez ha estat "vaient" a Catalunya amb els indults. Era un déja vu constant que només trencaven tres partits.

Cal tenir en compte que tant com el PP i el Vox eren conscients que aquest no era el seu lloc ni tenien gaire a guanyar. Potser Nacho Martín Blanco ha estat el més interessat a mostrar un perfil més centrista, moderat. De vegades semblava Feijóo a Galícia, reivindicant un regionalisme per a Catalunya a l'estil Josep Piqué. De fet, ha arribat a afirmar: “El PP no farà res contra el català a Catalunya”.

L'estratègia del Partit Popular a Catalunya sembla clara: defensar el bilingüisme sense atacar el català. El PP català pretén assolir la segona força diumenge i creu que moure's cap a la catalanitat i el centre és el camí.

Aquesta decisió ha deixat Vox en solitari defensant la dreta al debat. Juan José Aizcorbe no ha tingut objeccions a enfrontar-se als processistes malgrat rebre els crits i insults de l'esquerra i els processistes. Vox tenia tan clar que tenia poc a gratar a TV3, que s'ha vist un Aizcorbe distès i sense caure en les provocacions de Rufián o la CUP.

El candidat de Vox no s'ha mogut. Tot i que hi havia moments on tots intentaven fer callar Aizcorbe, ell seguia parlant de polítiques, de privilegis d'alguns a Catalunya. Fins i tot el PP ha volgut distanciar-se avui de Vox afirmant que Feijóo no vol divisions ni confrontació.

Seva ha estat la frase del debat, això sí. El candidat de Vox ha definit els partits processistes i el seu entorn com la “indústria política catalana”, fent referència a la capacitat de viure de la política de milers de persones gràcies al Procés.

El PDeCAT treu els colors als processistes i el ridícul de la CUP

A l'altra banda del debat els ganivets volaven. Míriam Nogueras de Junts no parava d'atacar Gabriel Rufián, demostrant que abans es trenca Catalunya que l'Estat. Junts ha presentat una sola recepta a tot el debat: independència. Es parlava deconomia? Independència. Tocava parlar de vivenda? Independència. Onada de calor? Independència i un ventilador.

Tot i rebre més pals que un tió per Nadal, Gabriel Rufián ha sabut mantenir una posició força digna. Només al principi del debat ha tornat a les seves ximpleries regalant un còmic valencià als candidats del PP i Vox. Nacho Martín Blanco ha estat més llest i li ha plantat cara.

La frase més repetida de Gabriel Rufián ha estat “jo no sóc el seu rival, senyora Nogueras”. La candidata de Junts volia collar el d'Esquerra amb una proposta de pacte a l'estil Feijóo: pactar conjuntament la investidura de Sánchez a canvi d'un referèndum. Rufián ha passat de puntetes, evitant respondre.

Menció a part ha merescut Roger Montañola, el candidat del PDeCAT, potser el més valent. A diferència de PP i VOX, Montañola sabia que estava davant del seu públic i de la seva darrera gran oportunitat. Ha reivindicat la necessitat d´un nacionalisme que faci política a Madrid i deixi les proclames.

El seu millor moment és quan els ha preguntat als candidats del PSC i del PP si assumirien un referèndum pactat a Catalunya. Davant la negativa de tots dos, els ha preguntat als candidats de la CUP i Junts què pensaven fer durant quatre anys més enllà d'estar de braços plegats. Ha hagut de ser un candidat d'un partit com el PDeCAT qui evidenciï la incoherència dels partits processistes.

No hi havia cap guanyador del debat fins que Ariadna Oltra ha fet la feina. Al bloc d'economia Albert Botran, candidat de la CUP, ha volgut parlar de llengua catalana. Oltra li ha repetit una vegada i una altra que no era el moment i que ja tindria temps. Botran, com un nen petit, ha insistit fins que Ariadna Oltra li ha tret la paraula.

El debat no ha aportat res que no coneixíem. Potser la sorpresa han estat Nacho Martín Blanco del PP i Roger Montañola del PDeCAT. Un perquè ha mostrat un PP allunyat de Vox, reivindicant la catalanitat i fins i tot la llengua catalana. L'altre, Montañola, perquè és l'únic dels partits sobiranistes que ha parlat de fer política, que ha reivindicat mesures de dretes i ha retratat els processistes.

La veritable guanyadora del debat, però, ha estat Ariadna Oltra. Feia temps que ningú a TV3 no era capaç de parar algú de la CUP, Junts o ERC. Només per veure com abaixaven el cap sense dir ni piu ha valgut la pena.

Pd: Escrita la crònica d'aquest debat ens hem adonat que no hem parlat en cap moment de la candidata de Sumar, Aina Vidal. De fet, fins i tot crèiem que no havia arribat a temps a TV3.