L'aprovació de l'amnistia deixa Pedro Sánchez a l'abisme

Un cop aprovada definitivament l'amnistia al Congrés, la llei del perdó als líders processistes entra ara al pla judicial. Recursos, dubtes, impugnacions... encara queden moltes fases per saber si finalment es pot aplicar aquest borrón y cuenta nueva als caps polítics del procés, especialment en els casos de figures com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras. Sigui com sigui, ara l'aplicació final o no de l'amnistia ja no depèn del pla polític, sinó del judicial.

Així doncs, la política espanyola entra en una nova fase i és on poden començar els problemes per a un Gobierno que, a hores d'ara, ha governat més aviat poc més enllà de l'amnistia. N'és una prova la impossibilitat de tirar endavant lleis com la del sòl, que el PSOE va acabar retirant davant la previsió de perdre la votació, o la del càstig i persecució al proxenetisme, que el Congrés va tombar fa uns dies.

La fragilitat del Frankenstein 2.0

El Gobierno també es va veure obligat a prorrogar els pressupostos d'aquest any. Una mostra més de la dificultat de governar gràcies al fràgil suport del Frankenstein 2.0. Una coalició de suports tan variada i unida per necessitats (de tots) que no és clar que pugui tenir continuïtat al llarg del que queda de legislatura. Una legislatura que encara té tres anys i mig per endavant.

Pedro Sánchez és president, sobretot, per les concessions als socis processistes. Però, una vegada concedida l'amnistia, què més els pot concedir perquè el mantinguin en el poder? ERC i Junts ja ho han deixat clar: propera parada, petició del referèndum.

Tot i que Pedro Sánchez és el rei en això de canviar d'opinió, el referèndum sempre ha estat una línia vermella. Sí, també ho eren els indults, l'eliminació de la sedició, els canvis en la malversació i la mateixa amnistia. De moment, però, el Gobierno manté (almenys de portes en fora) que el referèndum no serà una moneda de canvi als seus socis perquè Sánchez es pugui mantenir a Moncloa.

Si això acaba sent així, quina necessitat ara té Junts de mantenir aquest govern, una vegada aprovada l'amnistia? Tot i que els de Puigdemont venguin com un triomf el resultat del 12 de maig a les catalanes, és evident que no va ser així.

Els processistes en general van perdent suports dels votants a cada convocatòria electoral. I, si renuncien al referèndum per seguir amb el peix al cove basat en el finançament i les infraestructures, ho hauran de justificar molt bé davant els seus per no seguir en caiguda lliure. Només calia veure ahir la reacció de l'abstencionisme indepe, que no va celebrar l'amnistia i va tornar a carregar contra els que van ser els seus líders.

Així, una vegada aprovada l'amnistia, Pedro Sánchez es troba a l'abisme. O creua l'última línia vermella que li queda per creuar (el referèndum), o convenç els processistes que tornin definitivament al pujolisme (encara que, amb Junts i PNB al Frankenstein, no té majoria per tirar endavant segons quines mesures socials) o la legislatura podria tenir els dies comptats.

I davant aquest darrer escenari, el dubte estaria en si aquesta fi de la legislatura l'acaben provocant els processistes (malgrat la caiguda lliure electoral en la qual es troben, que de fet, es la principal arma que té el Gobierno per mantenir els seus socis -juntament amb les incerteses judicials de l'amnistia-) o la liquida el mateix Pedro Sánchez en un altre gir de guió al més pur estil Manual de resistència.