2023, l'any de l'esclat de la inseguretat a Catalunya

Ni és una qüestió nova ni minvarà amb el pas del temps, però el 2023 ha estat el gran any de la inseguretat a Catalunya. Durant aquest any, del qual afrontem ja els últims compassos, han estat desenes les notícies relacionades amb episodis de violència de carrer, okupacions o altres delictes fins i tot de més gravetat. 2023 ha esdevingut l'any de l'afartament; o almenys, de començar a plantar cara.

A tall d'exemple, a la ciutat de Barcelona, la inseguretat ha marcat aquest 2023 registres històrics. Aquesta mateixa setmana coneixíem que gairebé un 28% dels barcelonins consideren la delinqüència el problema més greu a la ciutat.

Cal recordar, per exemple, que el balanç del Ministeri de l'Interior del gener al setembre del 2023 va reflectir un augment del 12% en infraccions penals a la ciutat. Especial preocupació provocaven les dades d'agressions sexuals amb penetració, que creixien un 51,4% respecte al 2022. No hi ha dubte que les dades espanten.

Els ajuntaments, farts de la inseguretat als seus carrers

Han estat diversos els ajuntaments, amb alcaldes de diferents colors al capdavant, els que han començat a dir 'prou' davant d'aquests problemes. Al costat de la inseguretat, la problemàtica de la immigració irregular és un dels assumptes que més preocupa la ciutadania. Tot i que la major part de l'aparell mediàtic català s'esforça a distingir les dues qüestions, la realitat ja ha caigut pel seu propi pes en casos com el de Calella, de fa només uns dies.

Com aquesta localitat de la comarca del Maresme, han estat moltes altres les que han protagonitzat episodis similars. Molins de Rei, Badalona, Manresa o Figueres són només quatre exemples més on la inseguretat ha pres el protagonisme i ha obligat a actuar les autoritats. El problema és general, amb un augment de la delinqüència a Catalunya segons les darreres dades, però els casos esmentats són flagrants.

Calella, l'exemple més recent i rotund

Si hi ha un cas que resideix a la nostra memòria per haver tingut lloc de forma molt recent, aquest és el de Calella. La convivència en aquest municipi del Maresme s'ha vist completament afectada per la presència als carrers d'onze delinqüents multireincidents, en llibertat malgrat incomptables detencions. Es tracta de joves extutelats per la Generalitat que acumulen més de 260 detencions des del mes de maig.

Els darrers incidents registrats parlen per si sols. La crema d'un pis, que va obligar a desallotjar 35 veïns, o la brutal agressió a Mossos d'Esquadra amb bats de beisbol i objectes punxants. Baralles originades sense cap raó, robatoris i atracaments són alguns dels delictes que el grupuscle comet comunament als carrers d'aquesta localitat.

Des del 2018, Calella acull 70 menors immigrants no acompanyats. Ara que ja són majors d'edat, 11 s'han convertit en “autèntics delinqüents multireincidents”, en paraules del seu alcalde, Marc Buch. Ell mateix va situar la polèmica al centre de l'agenda de l'actualitat a Catalunya.

Buch va demanar l'expulsió d'aquests delinqüents multireincidents, en unes declaracions durament criticades pels partits d'esquerres. Tot i això, tots els alcaldes de Junts del Maresme li van donar públicament el seu suport. Calella és, doncs, la capital del 'prou' a la inseguretat als carrers de Catalunya.

El cas de Badalona: campanya antiokupacions d'Albiol

A Badalona, Xavier García Albiol va fer de la inseguretat i les okupacions un dels pilars fonamentals de la campanya electoral. Després d'arrasar a les urnes el mes de maig passat i aconseguir el control del consistori amb una majoria absolutíssima, l'alcalde badaloní continua fent gala de la seva contundència contra aquest tipus de situacions.

“Mentre jo sigui alcalde de Badalona, l'Ajuntament es preocuparà dels veïns que no tenen habitatge i que no creen problemes de convivència”, deia Albiol a les seves xarxes socials. I atacava els okupes problemàtics: “No blanquejarem els okupes llançant el missatge que tu pots okupar i fer la vida impossible a la resta de veïns”.

La política de contundència davant d'aquestes problemàtiques és, doncs, un dels 'leitmotiv' del govern de Xavier García Albiol.

Molins de Rei, escenari d'altercats de carrer

En plenes celebracions de les festes del municipi, entre setembre i octubre, Molins de Rei va ser escenari de brutals episodis de violència de carrer. Els aldarulls els va protagonitzar un nombrós grup de joves encaputxats, que va provocar disturbis i danys a diverses botigues d'aquesta localitat barcelonina. Les imatges eren realment alarmants, amb més de 200 joves arrasant tot el que trobaven al seu pas.

Residents a diversos punts de l'àrea metropolitana de Barcelona, hi va haver diversos detinguts i la situació es va poder resoldre. Tot i això, la sensació d'absoluta vulnerabilitat davant d'aquestes bandes organitzades de joves violents va calar. La percepció d'inseguretat, d'impossibilitat d'aturar un grup d'aquestes característiques a qualsevol municipi de Catalunya, es va aprofundir davant del que va passar a Molins de Rei.

De Manresa a Figueres, passant per Vic

Una altra ciutat on la inseguretat i el cansament dels seus veïns s'ha fet manifest ha estat Manresa. Fa només dos mesos, més de 2.000 persones van sortir al carrer reclamant posar fi a les situacions d'incivisme a la ciutat. La situació a la capital del Bages ha donat lloc a la formació d'una plataforma ciutadana amb el nom de 'Manresa diu prou'.

Políticament, la tensió al consistori és majúscula. El discurs desenfadat contrari a la inseguretat i a les polítiques migratòries vigents va donar entrada al consistori, amb dos regidors, al Front Nacional de Catalunya (FNC). A més, Junts -a l'oposició del govern d'ERC, PSC i Impulsem- ha fet d'aquestes qüestions un element troncal del seu discurs.

Com a Manresa, altres ciutats de la geografia catalana han estat i són protagonistes d'episodis d'inseguretat de manera diària. Vic n'és un exemple, així com Figueres. Els seus nous alcaldes, Albert Castells i Jordi Masquef, tots dos sota les sigles de Junts, han assenyalat obertament a la inseguretat com el problema més gran a les seves ciutats.

Les dues localitats, amb una pressió migratòria molt elevada des de fa anys, pateixen diàriament problemes de convivència. L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, protagonitzava fa uns dies un retret a TV3, quan va informar esbiaixadament sobre el desallotjament d'un bloc okupat a la ciutat, després de mesos sent un autèntic focus d'incivisme:

El 2023 ha estat, doncs, l'any en què la inseguretat als carrers s'ha posicionat com una preocupació creixent a Catalunya. Tot i això, la manca d'unitat política en el reconeixement del problema i, encara menys, la manca d'una estratègia per mitigar-lo, auguren un 2024 en què aquesta qüestió seguirà el seu 'crescendo' particular. La inseguretat i la violència de carrer són dos 'leitmotiv' que marcaran l'actualitat a Catalunya durant l'any que estem a punt d'obrir.