L'any més decisiu i complicat per a Pere Aragonès

Poc s'imaginava Pere Aragonès, el 21 de maig del 2021, que el seu mandat al capdavant de la Generalitat de Catalunya seria tan turbulent. Tot i que l'acord amb Junts no va ser senzill, finalment el partit de Carles Puigdemont va donar suport a Aragonès i es va integrar al Govern. Això i un acord previ —i molt ràpid— amb la CUP, va permetre a ERC assumir la presidència de la Generalitat per primer cop a l'etapa democràtica.

Tot i això, les esquerdes al Govern van arrencar molt aviat, amb enfrontaments constants entre ERC i Junts. Polèmiques declaracions d'atac entre socis van airejar el que passava a l'interior del Palau de la Generalitat. Una autèntica guerra interna liderada per Pere Aragonès i el seu vicepresident, Jordi Puigneró; reflex de les tensions entre ERC i Junts, en definitiva, entre Junqueras i Puigdemont.

Tot va saltar pels aires l'octubre del 2022, quan Junts va decidir abandonar el Govern i deixar de fer oposició des de dins de l'executiu. Ja sense el suport de la CUP —que apareix i desapareix amb una volatilitat molt superior a la del Guadiana—, Aragonès va ser conscient que liderava el Govern amb menys suport parlamentari de la història.

Amb tan sols 33 diputats —els d'ERC—, el president i el seu executiu han surfejat contra vent i marea els últims 13 mesos. En aquest període, el Govern ha aconseguit l'aprovació de 15 lleis, entre les quals els pressupostos vigents fins al 31 de desembre passat. Tot i això, s'ha vist obligat a fer-ho amb sang, suor i llàgrimes, esgarrapant el suport de diversos grups parlamentaris de la cambra.

Un Govern amb 33 diputats: els suports, més cars que mai

Aquest mateix escenari és el que es planteja al Govern els mesos que segueixen. ERC afronta l'últim tram de la legislatura conscient no només dels 33 únics suports garantits —els propis—, sinó que tot es complicarà quan el Parlament torni a la feina. L'horitzó d'unes eleccions autonòmiques —el seu límit legal les situa, com a molt tard, el febrer del 2025— fa que els partits es vegin obligats a marcar perfil propi.

La traducció d'aquesta estratègia és evident: el suport extern al Govern serà encara més complicat. Un acord amb Aragonès a pocs mesos dels comicis pot, segons com es comuniqui, enfortir el Govern i diluir el perfil del grup que cedeix els vots. Això no impedirà acords, però obligarà ERC a cedir més i que aquestes concessions siguin més evidents, cosa que sens dubte desgastarà Pere Aragonès i el Govern.

Ara com ara es troben en tràmit al Parlament un total de 13 projectes de llei presentats pel Govern. La seva eventual aprovació, si no decauen per un esgotament avançat de la legislatura, serà, en definitiva, més cara que mai per a Pere Aragonès. A tots ells se sumarà un projecte de llei absolutament determinant: els pressupostos del 2024.

El pressupost, decisiu per a un possible avenç electoral

A l'aprovació dels números per al 2024 és on Pere Aragonès es juga la continuïtat de la legislatura. Si aconsegueix suports suficients per al vistiplau als pressupostos, Aragonès podrà —si així ho desitja— convocar les eleccions al llindar legal, d'aquí una mica més d'un any. Si no ho aconsegueix, les eleccions autonòmiques a Catalunya es podrien celebrar el 2024, fins i tot abans de l'estiu.

Això explica l'accent que Aragonès va col·locar als pressupostos en el seu tradicional missatge nadalenc. Va reclamar “responsabilitat” als grups parlamentaris per aprovar uns comptes “imprescindibles per continuar avançant”. Ara com ara, no hi ha notícia d'acords amb altres grups, si bé és complicat que el Govern pacti els pressupostos amb Junts i la CUP, per les seves exigències i la proximitat electoral.

En Comú Podem —soci pressupostari ja gairebé habitual per a ERC— i el PSC estan cridats a ser els dos suports per a Aragonès pel que fa al pressupost. Ara bé, l'horitzó no es preveu fàcil a curt termini: els socialistes han demanat al Govern avenços concrets en allò que van pactar fa un any. Sense passos endavant en el Quart Cinturó, l'ampliació del Prat i Hard Rock no hi haurà, segons els socialistes, un nou suport.

Inseguretat i educació, dues de les 'patates calentes' d'Aragonès

No només als pressupostos es pot veure minvada la figura de Pere Aragonès al capdavant del Govern. És obvi que la gestió del dia a dia i els temes 'calents' que té a sobre de la taula poden provocar un desgast que ja és manifest en la seva gestió. Són les 'patates calentes' que el Govern té sobre la taula i que, segons s'ha pogut veure els últims mesos, no és capaç de gestionar amb diligència.

Sens dubte, una és la carpeta educativa, que va tenir en les dades desastroses de l'informe PISA el seu últim episodi. Tot i l'enrenou que es va generar per les conclusions de l'estudi, la consellera Anna Simó hi va respondre sense autocrítica i amb mesures inconcretes. Sense especificar exactament què farà el Govern per revertir els resultats, es propaga la sensació que l'executiu no és capaç de prendre l'alternativa en aquest àmbit.

El mateix passa en el camp de la inseguretat de carrer, un problema creixent a moltes localitats de Catalunya. Malgrat el repunt de la criminalitat a tota la comunitat —+6,5% els tres primers trimestres del 2023 en comparació del mateix període el 2022—, el conseller Elena llança pilotes fora. El responsable d'Interior seguia negant la problemàtica fa un mes, afirmant que “Catalunya és un país segur malgrat l'extrema dreta”.

Elena, doncs, diluïa així qualsevol problema d'inseguretat i posava el focus a l'extrema dreta. Una nova maniobra per evitar prendre la iniciativa i controlar un problema de carrer que ha esclatat el 2023 i que el 2024 se situarà, de manera evident, al centre del debat polític, tal com ja ha començat a passar.

Un lideratge en dubte: Junqueras pot desbancar Aragonès?

A tot això cal sumar-hi una variable en clau interna, de partit. A 13 mesos com a màxim de les eleccions autonòmiques, ningú a ERC s'ha atrevit a afirmar que Pere Aragonès continuarà sent el cap de cartell dels republicans. És evident que és l'opció més probable, en tractar-se del primer president sota les sigles d'ERC des de la Transició i en trobar-se en el primer mandat.

Però, alhora, el cert és que no se l'ha situat al capdavant de manera clara. I si això és així, és perquè hi ha dubtes sobre què pot passar amb el president del partit des del 2011, Oriol Junqueras. En cas que la llei d'amnistia entri en vigor abans de les autonòmiques, Junqueras veuria suspesa la seva inhabilitació i tindria la possibilitat de ser novament candidat a la Generalitat.

El que passaria davant aquest possible escenari és una incògnita que ningú no ha rebutjat encara. És probable que Aragonès hagués de batallar per ser el cap de cartell d'ERC davant d'un Junqueras que, quan és preguntat per la qüestió, no és clar i evita concrecions.

Lluny de reforçar la figura d'Aragonès, Junqueras la debilita amb els dubtes que ell mateix sembra. La variable interna és, doncs, un altre front del qual el president haurà d'estar molt pendent en els propers mesos.

Davant de tot aquest panorama, doncs, Pere Aragonès afronta el seu any polític més complicat. La seva debilitat parlamentària, els dubtes a nivell intern sobre el seu lideratge, les patates calentes del Govern i la proximitat electoral són elements que creen la tempesta perfecta. Arrenca un 2024 on Aragonès se la juga a tots els terrenys.