Antisemitisme, assetjament i un rector retratat: agitació a la UIB

Els esdeveniments s'han precipitat a la UIB des que E-Notícies va publicar en exclusiva la realització d'un acte d'exaltació de Hamàs a l'Aula Magna de la Facultat d'Educació el 21 d'abril passat.

Aquesta setmana va començar una acampada al campus universitari, convocada per la mateixa plataforma responsable dels actes pro Hamàs, el col·lectiu anomenat UIB x Palestina. El rector de la UIB, Jaume Carot, no només va rebre els promotors, sinó que va posar a la seva disposició els serveis del Campus; el Consell de Direcció de la universitat va fer públic el suport a l'acampada, determinant les condicions següents:

1. L'acampada es permetrà a una zona exterior del campus. No es podrà acampar a l'interior dels edificis ni dificultar els accessos.
2. S'han instal·lat WC portàtils i s'habilitaran punts de recollida de residus, punts d'aigua i punts de llum.
3. No es podrà interferir en el desenvolupament normal de l'activitat acadèmica ni posar en perill la seguretat i la integritat de les persones i les instal·lacions. No es permet encendre foc.
4. No es pot promoure cap missatge d'odi ni d'incitació a la violència.

No obstant aquestes condicions, els manifestants han exhibit pancartes amb el lema “Des del riu fins al mar” o “Arruix sionistes”, a més de victimitzar-se després d'un altercat amb estudiants que els van recriminar exhibir cartelleria a favor dels presos d'ETA ( que van presentar com a “atac nazi” en una campanya en xarxes socials).

El que no s'imaginen els acampats és que el rector es va veure obligat a les queixes de la Federació Nacional de Comunitats Jueves, que s'hi havia dirigit protestant pels fets denunciats per E-Notícies relatius a l'exaltació de Hamàs a la UIB. En una maniobra més que dubtosa, el rector va reclamar que la carta de resposta no veiés la llum pública.

Tot i això, E-Notícies ha pogut saber que en aquesta carta el rector no només es disculpa explícitament, sinó que assegura no haver tingut coneixement previ de la convocatòria i assegura que el seu contingut és inadmissible i contrari als valors de la Universitat, i que si hagués tingut l'ocasió ho hauria prohibit. Queda clar que el rector Carot intenta jugar a dues bandes, enganyant-ne uns, abraçant en públic la causa dels acampats i renegant-ne en les disculpes la comunitat jueva.

Mentrestant, l'assetjament i l'assenyalament de les persones acusades de “sionistes” pels acampats continua vent en popa. Aquest cronista va patir un intent d'agressió durant una concentració a la Plaça dʻEspanya de Palma i va haver de ser evacuat per la Policia Nacional; la investigadora Laura Miró continua sent blanc d'un assetjament permanent a les xarxes, a més de patir pressions polítiques en el desenvolupament normal de les seves tasques acadèmiques.

En declaracions a E-Notícies, Miró ha volgut assenyalar que “rebutja tots els extremismes, però que els acampats no poden donar lliçons de tolerància quan usen lemes com a arruix sionistes, jo com a sionista he de ser expulsada?” Assenyala també que s'estan divulgant a les xarxes socials acusacions molt greus contra la seva persona i es felicita per les disculpes del rector a la Comunitat Jueva, ja que “reconeix que no va actuar bé i es compromet que no torni a succeir; ara espero que ho apliqui als lemes que es fan servir a l'acampada”.

El tema ha estat causa d'enrenou polític constant a l'escena balear, amb el govern de Marga Prohens fent costat de paraula la Comunitat Jueva, però també permetent que la UIB (sota la jurisdicció de la Conselleria d'Educació) continuï sent escenari d'aquest tipus de situacions.