Europa Press, e-Notícies L'anhel de Feijóo d'arribar a la Moncloa amb Junts i el PNB, molt més a prop
La política espanyola es mou cap a l'aposta de Feijóo de fa uns mesos, cosa que semblava impossible. Si Sánchez cau, un pacte entre les tres formacions ja no és desgavellat
La majoria d'analistes polítics tenien assumit que aquesta seria una legislatura convulsa. Quatre mesos després, ni el més agosarat podria haver imaginat tot el que ha passat. Pedro Sánchez encadena polèmica rere polèmica, votacions que no surten, aliances que creen crisis internes i eleccions perdudes. Ni un brot verd des del 23 de juliol, poques esperances d'una estabilitat que no hi és ni se l'espera.
Ningú sap quant durarà la legislatura, però crec que la majoria ja ha assumit que el recorregut serà curt. Potser mesos, com a molt un any. En el millor dels casos per a Pedro Sánchez, els partits catalans no el deixaran caure fins a les eleccions al Parlament. Tot i això, no sembla que Junts esperi tant: si no vota a favor dels pressupostos, el Gobierno de coalició estarà sentenciat.
La caiguda de Pedro Sánchez comença a ser una mica recurrent a la premsa d'esquerres i la processista. Aquells que haurien de donar suport a Moncloa, escriuen sense embuts sobre la tempesta perfecta -potser definitiva- a la que s'enfronta el president del Gobierno. I, quan els teus marquen distància i comencen a modular el discurs, els fets es precipiten. Que li diguin a Ábalos, abandonat ara al Grup Mixt per qui eren els seus companys de vida. Tots a terra que venen els nostres, que deia Pío Cabanillas.
Alberto Núñez Feijóo, reforçat | Europa Press
Feijóo, la cara de la moneda
Com canvien les coses, deu pensar Alberto Núñez Feijóo. La seva amarga victòria, el 23 de juliol, va tornar a portar dubtes a Gènova i alguns van qüestionar la seva estratègia d'acostament al PNB i a Junts. No és per menys, significava per a molts normalitzar aquells que et van fer un pols i van ser indultats per Sánchez.
El full de ruta de Feijóo era -i continua sent- controvertit. Mentre molts li exigien que s'acostés a Vox, va voler mantenir la distància, portar el Partit Popular al centre i anar al País Basc i Catalunya per explicar el seu model d'Espanya. Feijóo va tornar a bastir ponts amb Junts i amb el PNB, potser conscient que no arribava a temps per al 23 de juliol, però vist com una inversió per al futur.
Aquesta és la voluntat d'Alberto Núñez Feijóo, que s'ha vist reforçada després de les eleccions gallegues. Ayuso va sortir en públic a felicitar el líder popular després del resultat, així com Alejandro Fernández, una de les veus crítiques amb determinades actituds de Feijóo. Perquè semblava impossible, però en poques setmanes, una estratègia que semblava encaminada al fracàs, és ara més plausible que mai.
Feijóo i Puigdemont mantenen una via de comunicació des de fa mesos | e-noticies.cat
El PP vol acords amb Junts i el PNB
Les enquestes ho assenyalen, el clima polític ho va justificant i les intencions són clares: Feijóo busca el vistiplau de Junts i el PNB per poder governar en solitari quan hi hagi noves generals. Semblava una quimera, tot i això, el context polític varia amb tanta rapidesa, que ara les coses ja es veuen diferents.
D'una banda, ni el PNB ni Junts no acaben de sentir-se còmodes amb el Gobierno del PSOE i Sumar. Cal tenir en compte que els seus rivals electorals, Bildu i ERC, són socis també de Sánchez, de manera que el context els ha obligat a competir-hi. Al País Basc, el PNB s'ha desdibuixat de manera que pot arribar a perdre contra el partit d'Otegi, mentre que a Catalunya, Junts ha regalat certa centralitat a Esquerra durant massa temps.
De l'altra, hi ha un component ideològic. Tant el PNB com Junts -o això el que sembla que vol tornar a ser- haurien de representar un centre moderat, més favorable a polítiques que fomentin la competitivitat que no pas a una economia basada en els impostos i les ajudes. No és cap novetat: AItor Esteban o Jordi Turull són més propers a Feijóo que a Yolanda Díaz.
Aitor Esteban, la cara i la veu del PNB al Congrés | Europa Press
Els dos esculls a superar per arribar a un acord
Si això és així, per què no hi ha aproximació veritable entre el PP, Junts i el PNB? Senzill, per Vox i per la situació personal de Carles Puigdemont. En un any electoral, els partits nacionalistes no volien una foto al costat de Santiago Abascal, més quan per primer cop el PNB podria quedar segon. Tot i això, si Sánchez cau i es convoquen noves eleccions, el context pot ser molt diferent.
La crisi interna de Vox i la situació de Pedro Sánchez haurien de permetre a Feijóo un resultat millor i treure'n profit al PSOE i Abascal. Algunes enquestes ja marquen que el PP podria governar en solitari i obtenir majories amb acords amb el PNB i Junts.
A més, va ser el mateix líder popular qui va filtrar l'oferta a Puigdemont per ser indultat. És cert que no seria senzill d'explicar, però veient les dificultats per tirar endavant la llei d'amnistia no és gens descartable.
Espanya es mou –políticament parlant– tan ràpid, que al final Alberto Núñez Feijóo potser té raó amb la seva estratègia. I semblava impossible.
Més notícies: