L'ANC salva a Pere Aragonès

Divisió i radicalització. Així es podria definir el moment que travessa l'independentisme com es va evidenciar de manera clara en els actes de la Diada de dilluns passat. Tot i la crida de partits i entitats a omplir els carrers, la manifestació convocada per l'ANC va ser de les més fluixes dels darrers anys.

Bona part de la desmobilització respon a l'hostilitat dels sectors radicals cap als més moderats. Va ser la mateixa ANC qui va tensionar el moviment en vigílies de l'11-S, carregant una vegada més contra l'estratègia de la negociació. Però en lloc d'atreure més adeptes, la via unilateral va quedar més aïllada.

Contra el que es podia esperar dies abans, el gran beneficiat va acabar sent Pere Aragonès. El cansament cap a l'ANC i l'estratègia suïcida de la unilateralitat reforça el president per afrontar la recta final de la legislatura enrocat en els seus postulats. ERC veu ara dissipar-se l'amenaça de les eleccions anticipades.

L'ANC demana eleccions

Una ANC transversal i amb influència podria exercir una pressió real per fer caure el Govern i anar a noves eleccions a Catalunya. Però l'entitat presidida per Dolors Feliu, radical i descaradament propera a Junts, ja només representa un sector minoritari cada cop més allunyat de la realitat.

El principal temor d'Esquerra era una mobilització massiva contrària al Govern durant la Diada. Això no va passar, o almenys no amb la contundència que esperaven alguns. I això dóna a Aragonès la tranquil·litat necessària per afrontar la negociació dels pressupostos del 2024 amb vistes a esgotar la legislatura.

Els Comuns ja han fet el primer pas animant el President a presentar uns comptes de consens per donar estabilitat a la seva legislatura. A més, ERC continua comptant amb la mà estesa del PSC, ara amb interessos compartits per la legislatura a Madrid.

El president va reformar el Govern aquest estiu pensant a esgotar la legislatura, i per ara no es planteja un avenç electoral. El PSC no demanarà un avançament fins que es dissipi el camí de la investidura, i de fet Illa i Aragonès podrien acabar la legislatura de la mà. A més, si les negociacions a Madrid fructifiquen, ERC es podrà posar la medalla d'avenços importants per exemple en infraestructures i pacte fiscal.

ERC busca un nou líder

Pere Aragonès ha obert tímidament la porta a una reedició del Govern ERC-Junts, encara que de cara a la propera legislatura. A hores d'ara sembla poc probable que algú sigui capaç de reconstruir els ponts entre tots dos partits. Però dependrà en última instància de la investidura al Congrés i l'aritmètica de les properes eleccions al Parlament.

Pensant en el futur, ERC s'enfronta a diversos perills, però també veu amb optimisme la possibilitat d'una renovació per obrir una nova etapa.

En contra: La figura de Puigdemont s'ha vist reforçada en el marc de les negociacions amb Madrid i això preocupa a Palau. El seu protagonisme seria encara més gran si la llei d'amnistia li permetés tornar a Catalunya com el messies reencarnat. Davant l''efecte Puigdemont', Pere Aragonès acabaria definitivament empetitit.

A favor: L'ocàs d'Oriol Junqueras i Gabriel Rufián assenyalen l'esgotament de la vella guàrdia i la necessitat d'una renovació. Sense oposició dins del partit, Pere Aragonès és l'home cridat a agafar les regnes de la nova Esquerra. El seu proper repte serà preparar el partit per a la gran cita de les eleccions autonòmiques del 2025.

Aleshores, l'ascens de Junts i l'amenaça de l'abstencionisme i la llista cívica seran les grans amenaces d'ERC. Però Aragonès respira ara tranquil: la Diada va deixar la sensació de que els sectors hostils no disposen del múscul que semblaven tenir.