Primer pla de Carles Puigdemont amb cara de sorpresa i la boca oberta
POLÍTICA

Allau de crítiques a Carles Puigdemont arran de la seva última publicació en xarxes

L'expresident ja no és intocable

Carles Puigdemont segueix caient en picat després dels acords d'investidura amb el PSOE que a la pràctica suposen la seva renúncia a la via unilateral. Els que fins ara l'adoraven, de cop el repudien. I aprofiten qualsevol de les seves publicacions a les xarxes socials per retreure-li la seva “traïció” al moviment independentista.

És el cas de la seva darrera publicació, on l'expresident tornava a carregar contra l'Estat espanyol, els jutges i la “repressió”. La seva intenció era defensar la llei d'amnistia com a mitjà per “treure de sobre del nostre poble tantes urpes polítiques, policials i judicials com sigui possible”. Però una vegada més, i ja en van unes quantes, li ha sortit malament.

Els comentaris a la publicació deixen clar que molts independentistes no comparteixen l'estratègia de pactes amb els socialistes. Mentrestant, Puigdemont continua liderant el reajustament ideològic (gir a la dreta) i orgànic (hegemonia del sector Turull) del partit. Tot, amb l'esperança de salvar els mobles a les properes eleccions.

Un missatge molt del seu estil

Diu Carles Puigdemont a la seva última publicació que “l'Estat espanyol té problemes estructurals que no s'arreglaran perquè són congènits”. Afirma que “l'Audiència Nacional fa temps que hauria d'estar dissolta”. I que “jutges com García-Castellón” haurien d'haver estat condemnats “per la vulneració persistent de l'estat de dret”.

Apunta que “el nostre objectiu en la lluita antirepressiva no és treure Espanya del pou del descrèdit democràtic”. Es tracta, diu, de treure's de sobre les urpes de la política, la policia i la justícia espanyola. "Una manera de fer-ho", afegeix, "és una llei d'amnistia que no exclogui cap dels perseguits per defensar la independència de Catalunya".

Puigdemont defensa que “sense amnistia integral, que no exclogui ningú, no hi ha amnistia”, sinó “un indult general que sí que està expressament prohibit”. Acaba esmentant “els GAL del PP” en un intent de tornar a guanyar-se el favor dels seus. Però el clima actual a l'independentisme sembla clarament hostil a Junts ia Puigdemont.

Puigdemont rep de valent

Als comentaris li recorden que “Vas malgastar l'única oportunitat que hem tingut en 300 anys de recuperar la independència en suspendre la DUI”. I per això li recriminen que “no tens crèdit per lamentar-te ara”. El que és trist, diuen, “és que sortim al carrer i sis anys després mires els escons del Parlament i sou els mateixos”.

“Quina farsa d'amnistia”, la retreuen, “i continueu donant estabilitat a Espanya, ho pagareu a les urnes”. Alguns comentaris són més contundents, com “ja m'he cansat de tanta xerrameca, molt bones paraules per després baixar-se els pantalons una vegada i una altra”. Creuen que “comença a perdre credibilitat” i en diuen “farsant”.

“El que veiem molts catalans”, apunta un, “és que Sánchez és president, li han aprovat les lleis ia canvi no se n'ha obtingut res”. També que “el PSOE no haurà de complir res del que s'ha pactat i l'amnistia serà un altre engany”. Molts parlen de “decepció” i de “necessitat de nous líders”.

El problema per a Carles Puigdemont que continua intentant aferrar-se a un independentisme que ja ha passat pàgina. Han donat l'esquena als partits processistes (ERC i Junts), que culpen de la “traïció”, i busquen noves fórmules. Com l'independentisme identitari d'Aliança Catalana o la llista cívica impulsada per l'ANC.