Cedida Aliança Catalana aconsegueix paralitzar la construcció d’una macromesquita a Lleida
L'Ajuntament de l'alcalde Larrosa frena en sec l'adjudicació del solar per a la comunitat musulmana
La decisió de l'Ajuntament de Lleida de retirar del pròxim ple l'adjudicació del solar destinat a una gran mesquita ha desfermat un petit terratrèmol polític. AC s'atribueix l'aturada com una victòria pròpia i defensa que és el resultat directe de les al·legacions que va presentar contra el procediment. El partit sosté que el projecte estava ple d'irregularitats i que el consistori ha preferit fer marxa enrere abans d'afrontar un conflicte jurídic.
Rosa Maria Soberana, diputada de Junts al Parlament, ho ha reivindicat a les xarxes. En el seu missatge va subratllar que “quan qui ha de fer la seva feina no la fa, Aliança Catalana l'assumeix amb gust”. La frase no és innocent i assenyala una realitat incòmoda per al govern municipal: només AC va impugnar formalment l'adjudicació del terreny i va denunciar defectes essencials del procés.
Entre les al·legacions del partit figuraven l'absència d'informes preceptius, la manca d'estudis urbanístics sobre l'impacte del complex i un possible perjudici econòmic per a l'administració. Segons la formació, la rebaixa del cànon anual atorgada per l'Ajuntament situava el valor del solar molt per sota del preu real de mercat.
AC fa part de la seva identitat en enfrontar-se a l'islam | AIN
Un projecte ja envoltat de polèmica
La paralització arriba després de més d'un mes de disputes al voltant del solar del polígon Camí dels Frares. El conflicte té un origen més antic i es remunta al tancament el 2010 de l'antiga mesquita d'Ibn Hazm, clausurada després de detectar-s'hi un aforament gairebé cinc vegades superior al permès. La comunitat, que reuneix prop d'un miler de fidels, fa des de llavors servir espais improvisats com pavellons, parcs o fins i tot la via pública.
L'Ajuntament va intentar resoldre la situació oferint un solar municipal de 8.429 metres quadrats. Inicialment, el procés es va plantejar com un concurs obert a qualsevol confessió religiosa, però va acabar derivant en una adjudicació directa per a la comunitat islàmica. El gir va generar crítiques de l'oposició i un fort rebuig dels empresaris del polígon, que van alertar d'un impacte negatiu en la mobilitat.
La controvèrsia va augmentar quan el consistori va rebaixar el cànon anual de 61.000 a 40.000 euros per adequar-lo a les demandes de la comunitat. Per als crítics, aquesta modificació evidenciava que l'Ajuntament estava disposat a flexibilitzar les condicions fins a nivells poc justificables. Aquest gest va acabar alimentant les sospites de favoritisme i va obrir la porta a l'ofensiva jurídica d'Aliança Catalana.
L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa | Cedida
L'Ajuntament retira el punt i deixa el projecte a l'aire
Amb l'assumpte ja convertit en un focus mediàtic i polític, el govern municipal ha preferit congelar l'adjudicació. La retirada de l'ordre del dia suposa un aturament en sec a la tramitació i deixa en suspens un projecte que feia anys que avançava entre tensions.
Tot això es produeix en un context polític especialment sensible a Lleida, on el debat sobre immigració, seguretat i cohesió social està marcant el clima electoral. A més, ningú no escapa que part de la identitat d'AC es construeix en una oposició molt agre contra l'islam. De fet, la mateixa Sílvia Orriols reivindica la categoria d'"islamòfoba".
Més notícies: