L'alcalde Collboni s'agrada, però potser ja massa

Jaume Collboni no estava acostumat a guanyar i sembla que li ha agafat gust a ostentar l'alcaldia. El 2015 va debutar com a cap de files en unes eleccions amb un resultat pobre: tan sols 4 regidors i cinquena força a l'Ajuntament de Barcelona. Tot i això, un any després ja era segon tinent d'alcalde. El 2019 les coses ja van anar una mica millor i va pujar fins als 8 regidors.

Collboni va sumar els seus vots als de Manuel Valls i va fer alcaldessa Ada Colau amb un premi afegit: va tornar a pactar amb els Comuns i va passar a ser primer tinent d'alcalde. Si se'n recorden, va fer un moviment estrany poc abans de les municipals: quan mancaven quatre mesos dimitia del càrrec per "preparar en exclusiva les eleccions". No les va guanyar, però l'esperit de Manuel Valls seguia vigent i va arribar a l'alcaldia amb els vots del PP i els Comuns.

Després de la pausa obligada per les generals, els barcelonins esperaven que Jaume Collboni es decidís. O bé replicava el seu pacte amb Ada Colau -que segueix esperant cobrar-se el favor- o optava per unir-se a la candidatura de Trias, que és el que el cos li demana. Ja han passat gairebé vuit mesos i l'alcalde de Barcelona continua esfullant la margarida, sense pressa i, sembla, que agradant-se.

I, ja ho dèiem, en certa manera és normal que un es quedi embadalit davant del mirall amb el seu vestit nou, més si feia vuit anys que esperava que arribés. Però ja està, ja ha tingut prou temps i Barcelona necessita agafar velocitat i, sobretot, saber cap on va. Escollir entre Trias i Colau, no és decidir entre un 'almendrado' i un màgnum blanc, que diguem. Els dos pretendents són tan diferents que no és plausible que no hi hagi preferències.

Jaume Collboni hauria de tenir pressa

L'alcalde de Barcelona segueix assegurant que no hi ha pressa, que es posa de marge fins a la primavera. Abans del 22 de març vol tenir un govern amb majoria i pressupostos. De moment ha estat reprovat al ple per la "paràlisi del seu govern". Va ser, a més, una proposta dels Comuns, que tenen una peculiar manera d'entendre la seducció. Cal suposar que Colau creia que Collboni li tornaria el favor i la calma del socialista no li acaba d'agradar.

La sensació compartida als mentiders de Barcelona és que Jaume Collboni vol pactar amb Junts per Trias, però està allargant el procés de manera desesperant. Mentrestant, Barcelona va amb pressupostos prorrogats, amb només 9 regidors al govern -Lluís Rabell està de baixa per malaltia- i el poc que va aprovant ho fa de la mà de Junts.

A Collboni, doncs, li tira més l'ordre que no pas mantenir el llegat d'Ada Colau. L'actual alcalde s'ha allunyat de l'aposta urbanística dels Comuns, tant del seu urbanisme tàctic com la relació amb el comerç i les empreses. Però de moment segueix sense decidir-se, possiblement perquè es refia de Trias, però no tant de Junts.

Xavier Trias ha posat data a la seva marxa com a regidor i cal veure qui serà l'home fort de Junts al consistori. Es parla de Damià Calvet, íntim de Josep Rull i, per extensió, proper a Puigdemont. Sembla que aquest és el gran temor de Jaume Collboni, entrar a l'espiral que ja pateix Pedro Sánchez i governar a costa de les necessitats i els estats d'ànim de Carles Puigdemont.

I, en certa manera, s'entén que a Jaume Collboni li faci mandra i por, però és el que hi ha. És alcalde sense ser el més votat i, tot i això, pot escollir amb qui governar. Ja és hora que sapiguem la seva decisió, perquè marcarà quin camí escull Barcelona. I no és poca cosa.