L'Ajuntament de Barcelona té empadronades 47.000 persones 'sense domicili fix'

El padró municipal de Barcelona presenta una xifra tan descomunal com inquietant: 47.225 persones figuren registrades sense un domicili real a la ciutat. Això significa que gairebé el 3% dels habitants de la capital catalana consten oficialment com a empadronats “sense domicili fix”. Això planteja dubtes sobre el control, la fiabilitat i l’ús administratiu d’un instrument que hauria de reflectir la residència real de la població.

La denúncia ha estat difosa a les xarxes per Jordi Amela, president d’AC a Barcelona, que ha reclamat una auditoria urgent del padró. En el seu missatge, Amela alerta que “el padró municipal és la porta d’entrada a tots els drets bàsics: targeta sanitària, escolarització, serveis socials i ajudes públiques”. Tanmateix, adverteix, “milers de persones figuren empadronades en dependències municipals, oficines de serveis socials o locals inexistents”.

47.000 empadronats “sense domicili fix”: un símptoma de descontrol institucional

La xifra no sorgeix del no-res. Ja al juliol, el PP va denunciar que més de 45.000 persones estaven empadronades a Barcelona sense domicili fix. Dani Sirera va reclamar un pla de verificació urgent i va advertir que “aquestes pràctiques poden donar cobertura a xarxes il·legals, okupacions i fraus en ajudes socials”.

La situació, reconeguda parcialment pel consistori, despulla un patró d’irregularitats que l’Ajuntament arrossega des de fa anys. Al districte d’Horta-Guinardó, per exemple, s’ha confirmat oficialment que 3.885 persones estaven empadronades en cinc edificis municipals de serveis socials. Encara més greu: en un sol immoble del districte de Nou Barris s’hi van arribar a comptabilitzar 5.900 empadronaments.

Aquestes dades no són casos aïllats, sinó la prova d’un sistema desbordat que utilitza el padró com a eina assistencial en lloc d’estadística. A la pràctica, empadronar-se sense residència efectiva permet accedir a sanitat, ajudes i subsidis. Com és natural, això distorsiona tant les xifres demogràfiques com el repartiment de recursos públics.

Un padró inflat que altera el mapa social de la ciutat

La Llei 7/1985 de Règim Local i les instruccions de l’INE de 2020 són clares. El padró ha de reflectir la residència efectiva, i l’empadronament només es pot fer després d’una comprovació mínima del domicili. Però, a Barcelona, la línia entre el control social i la ficció administrativa sembla que s’ha esborrat.

Segons les dades municipals, les adreces fictícies o “administratives” - com les seus de serveis socials - s’utilitzen per garantir drets bàsics a persones sense habitatge. Tanmateix, l’extensió d’aquesta pràctica a desenes de milers de casos ha generat un efecte pervers. Es multiplica l’accés a ajudes públiques sense control real i es distorsionen els indicadors que serveixen per planificar habitatge, sanitat o seguretat.

Des d’AC, Jordi Amela adverteix que el sistema “confon assistència social amb domiciliació administrativa permanent”. “El resultat”, afegeix, “és un padró que ja no mesura població, sinó pressió assistencial. Milers de ciutadans empadronats sense llar, i un Ajuntament que viu en una ficció legal”.

El PP continua amb la seva proposta per revisar d’ofici els empadronaments sense domicili real, amb inspeccions presencials i coordinació amb la Guàrdia Urbana. Vox, per la seva banda, ha demanat una reforma legal que obligui a obtenir el consentiment del propietari abans d’empadronar una persona en un immoble.