Així finança la Generalitat la premsa afí: pagar milers d'euros per la mateixa notícia

El dos de març passat, una desena de mitjans digitals catalans publicaven la mateixa notícia. Era calcada: mateix titular, mateix subtítol, mateixa imatge, peu de foto i text. No era casualitat: es tractava d'un contingut patrocinat per la Generalitat de Catalunya, una cosa habitual per a la premsa afí, la dimensió desconeguda per a aquells mitjans que, malgrat tenir moltes visites, no ballen al so de Pere Aragonès.

El tema era interessant: una iniciativa de la Generalitat perquè hi hagi oficines bancàries mòbils a aquests municipis on no hi ha caixer automàtic. El contingut patrocinat -branded content en aquests temps moderns- és la nova pràctica habitual perquè les administracions públiques insereixin publicitat en mitjans de comunicació. No és una opció barata en cap cas i, de vegades com aquesta, no té ni tan sols lògica.

Fa dues setmanes, molts dels mitjans de comunicació de Catalunya van publicar la informació quan ho va anunciar la consellera d'Economia, Natàlia Mas. La televisió pública catalana va dedicar diversos espais a amplificar la notícia, ja que es tractava d'informació de servei. Els mitjans locals fins i tot van escriure articles explicant quins municipis de les seves demarcacions disposarien d'aquest servei.

De fet, siguem realistes: es tracta d'una informació que incumbeix només els habitants dels pobles on actualment no hi ha una oficina bancària. Es calcula que l'aposta del Govern beneficiarà 300.000 persones. En lloc de fer arribar informació a aquests municipis, s'ha optat per pagar un contingut patrocinat, amb un cost elevat (cada inserció pot valer entre 1.800 i 5.000 euros pel mig, sent optimistes) i sense esperar cap retorn.

Com hem dit, potser es podria entendre una inserció en mitjans locals, però no té cap sentit trobar la mateixa notícia, el mateix dia, en mitjans com El Nacional, Nació Digital, el Món, La República, Vilaweb o el diari Ara. Perdó: no té lògica informativa. Des del punt de vista polític, és una eina per finançar alguns mitjans de comunicació i perjudicar-ne d'altres. Després, diaris catalans, amb més audiència que els esmentats, acaben l'any sense rebre cap publicitat, encara que la seva web sigui clara eina per arribar a una altra part de la ciutadania que no llegeix la seva premsa.

Així es financen avui dia els mitjans processistes

És una realitat: sense els diners públics de les administracions, bona part de la premsa processista no tindria viabilitat. Alguns, com Nació Digital, han rebut fins a tres continguts patrocinats les darreres setmanes i compten amb una campanya de publicitat a més sobre la preinscripció escolar. E-Notícies, amb més de 40 milions de pàgines vistes el gener del 2024, no entra als plans de la Generalitat, perquè sap que, en aquest cas, els diners no els servirien per sumar un nou mitjà afí.

Malauradament, parlem de milions d'euros, atorgats de manera discrecional i per afinitat. Sense contemplacions, sense criteri públic d'optimització. I, és clar, molt pocs ho denunciaran ni ho investigaran. Això sí, després donaran lliçons d'objectivitat, periodisme i bones pràctiques.