Les agressions a infermeres a Catalunya: el drama que gairebé ningú no vol abordar

Les darreres setmanes, s'ha parlat molt sobre la situació que viuen els treballadors de les presons catalanes. L'assassinat de la Núria, la cuinera de Mas d'Enric, per part d'un reclús, ha posat sobre la taula el calvari que viuen funcionaris dels centres penitenciaris catalans.

Tot i això, no són els únics treballadors públics que es juguen la seva salut a l'hora d'anar a treballar. Un drama que gairebé ningú no vol abordar és el dels treballadors sanitaris, que han vist augmentats els casos d'agressions el darrer any. Especialment destaquen els casos d'agressions a infermeres.

A hospitals com l'Arnau de Vilanova de Lleida, les agressions han augmentat un 29% el darrer any. I això que el mateix centre mèdic admet que hi ha infradenúncies perquè no es notifiquen totes les agressions. A Bellvitge també han augmentat gairebé un 7% respecte a l'any 2022, amb un total de 148 agressions verbals i 41 físiques.

Precisament en aquest darrer hospital hi destaca un cas, el d'una infermera que, segons explica CSIF, "va patir una agressió per part d'un company", treballador d'una empresa subcontractada.

"Tot i que hi ha una ordre d'allunyament cap a la víctima, se li permet entrar al centre hospitalari i, en canvi, a la víctima se li recomana abandonar el seu lloc de feina, on fa més d'una dècada que treballa", denuncia el sindicat. Fins i tot li han recomanat “que es treballi a un altre país”, expliquen.

'Porto sis mesos de teràpia psicològica i em sento desprotegida'

A E-Notícies ens hem posat en contacte amb la víctima d'aquest cas que afecta l'Hospital de Bellvitge. La Raquel, que és un nom fictici perquè vol preservar la seva intimitat, ha volgut explicar a aquest diari el seu cas, que qualifica de “traumàtic”.

És auxiliar d'infermeria en aquest centre. “Porto sis mesos de teràpia psicològica”. En fa set, va denunciar aquest company per agressions al seu lloc de feina.

El cas es troba ara mateix als jutjats, encara que Funció Pública va tancar un expedient admetent que es tractava d'un clar cas d'assetjament. Tot i això, ella s'ha sentit “sola, desprotegida i sense suports”. I assenyala directament la direcció del centre públic on treballa i també el departament de recursos humans.

“Em van arribar a titllar de mentidera”, explica. “Vaig demanar que em recol·loquessin a una àrea on no estigués tan exposada al públic, però van passar de mi. Vaig rebre diverses agressions i m'han donat l'esquena”, relata. Per la mala gestió de la direcció del centre, fins i tot ha hagut de canviar de rutines. I ara mateix està de baixa.

La Raquel no pot amagar el calvari que està passant. Tant per l'agressió com per la reacció de la direcció de Bellvitge. Denúncia que està desemparada per la direcció del seu centre i per recursos humans, que no només no fan res per protegir-la, sinó que, a efectes pràctics, “m'estan empenyent que m'amagui o directament que me'n vagi a treballar a un altre país”.

En canvi, agraeix el suport tant dels Mossos d'Esquadra com de l'Institut Català de la Salut (ICS) i del departament d'igualtat del centre on treballa. També, òbviament, dels sindicats, especialment el CSIF. “Sort d'ells i de la meva família”, ens explica.

Ella assenyala directament els seus superiors i el sistema. "Ens animen a denunciar, però m'he vist sola, sense suports", es queixa. “No pot ser que mentre ell pot campar a plaer, jo m'hagi d'amagar”, explica.

No és l'únic cop que l'han agredit i parla de casos amb pacients i els seus familiars. “No estem protegides. Hem de normalitzar que a la feina una persona pugui anar a maltractar-te? I que a sobre la direcció passi de tu?”, explica. El que demana la Raquel és “posar mesures i conscienciar la gent. Tu no vas al forner i li pegues si triga molt a donar-te la barra de pa”, denuncia.