L'agonia infinita d'ERC: la segona volta pot deixar un partit encara més fracturat

Militància Decidim, la candidatura d'Oriol Junqueras per tornar a presidir ERC, ha quedat a 111 vots de superar el 50%. Ara es disputarà el control del partit en una segona volta amb Nova Esquerra Nacional.

Els junqueristes tenen un marge ampli d'avantatge. Els podria valer fins i tot si Nova Esquerra Nacional s'alia amb Foc Nou a la segona volta. La qüestió important és quin partit sortirà de la darrera batalla entre jonqueristes i roviristes, el proper 14 de desembre.

Els vots sumats de Nova Esquerra Nacional i Foc Nou sumen 25 menys que els de Militància Decidim. Això evidencia que ERC arriba a aquesta segona volta com un partit fracturat per la militància. La decisió final es podria decantar per un grapat de vots.

El que queda clar és que aquest congrés no ha servit per resoldre les lluites intestines que han devorat el partit els darrers temps. Una lluita que s'ha lliurat sobretot entre les restes del vell aparell del partit. Jonqueristes i roviristes tindran un últim duel, i qui surti vencedor tindrà el desafiament de recompondre un partit fracturat.

Una aliança entre Militància Decidim i Foc Nou aconseguiria una majoria més folgada per obrir una etapa al partit. El resultat de la primera volta impedeix a Oriol Junqueras agafar el control absolut del partit. Com que no s'arriscarà a anar sol a la segona volta, haurà de fer concessions a Foc Nou si es vol guanyar el seu suport.

Nova Esquerra Nacional assumeix la divisió però no la ruptura

Xavier Godàs, cap de llista de Nova Esquerra Nacional, ha assumit indirectament la fractura en dir que "la meitat d'ERC vol canvi". És una idea en què va insistir ahir a la nit diverses vegades, durant la roda de premsa posterior a conèixer els resultats. "A la cruïlla actual, treballarem aquests quinze dies per ser l'alternativa positiva i cohesionadora per materialitzar aquest canvi".

Totes les opcions passen per aliar-se amb Foc Nou. A les properes hores començaran els contactes per a una possible fusió de les dues llistes. "Parlarem amb ells per plantejar les nostres qüestions clau per al canvi i conèixer les seves propostes de primera mà", ha dit Godàs.

Godàs ha afirmat també que això no va de plebiscits, i ha negat que hagi de sortir un partit trencat. "Nosaltres seguirem treballant per canviar les coses, amb lleialtat al partit, sigui quin sigui el resultat el 14 de desembre". Així ho ha expressat el candidat de Nova Esquerra Nacional, que ha apel·lat a fer una lectura "política i no personal" del moment actual.

El triomfalisme de Militància Decidim

A la roda de premsa de Militància Decidim, Elisenda Alamany ha parlat de "victòria aclaparadora" en una consulta "històrica" per l'alta participació. "Estem predestinats a liderar el canvi a ERC", ha dit en to triomfalista, i ha animat a "acabar la tasca feta".

Alamany ha dit que continuaran treballant aquests quinze dies per ampliar els suports entre la militància. Però en paral·lel iniciaran també converses amb Foc Nou per assegurar-se el seu suport a la segona volta. "Ens juguem un partit gran, i el país no pot esperar", ha afirmat la número dos d'Oriol Junqueras.

Per part seva, Oriol Junqueras ha parlat de "resultat extraordinari" que "ens situa davant el repte de seguir parlant amb tots". El seu discurs ha estat conciliador amb la resta de candidatures, a qui ha convidat a recórrer el territori junts per oferir un projecte comú.

L'agonia infinita d'ERC

ERC ha arribat a aquest congrés immers d'una de les pitjors crisis de la seva història. Una crisi aclaparada per les debacles electorals, però també i sobretot per la guerra civil interna entre dos sectors del vell aparell del partit. Però això no és una situació nova a ERC.

De fet, Esquerra s'ha acostumat a viure periòdicament enfrontaments entre sectors del partit que s'acaben dirimint als congressos. Des de Josep Lluís Carod-Rovira contra Àngel Colom, fins a Joan Puigcercós contra Carod-Rovira. Esquerra ha estat sempre un partit sotmès a grans turbulències, però aquesta vegada la fractura és total.

Marta Rovira i Oriol Junqueras es veuran les cares en un plebiscit final que dirimirà l'enfrontament entre tots dos. Sembla difícil que després del 14 de desembre, els guanyadors poden integrar els perdedors en un nou projecte. De moment ningú no s'atreveix a parlar de purgues, però el congrés de reconciliació pot ser només el principi d'una venjança.

La del 14 de desembre serà la tercera consulta de la militància d'ERC en només sis mesos. Una altra evidència de l'agonia infinita en què es troba instal·lat un partit a un pas de la fractura definitiva.