Ada Colau es transforma

Ada Colau s'ha fet viral aquests dies pel canvi de look que ha lluït a la posada de llarg del nou govern. Però la seva transformació física també va de la mà d'un canvi substancial en les seves idees. L'esquerra ha carregat durament contra ella per les seves declaracions sobre Podemos.

“La gent està molt cansada del soroll i hem d'oblidar que estem aquí al servei de la gent”, va dir Ada Colau als micròfons de La Sexta. L'exalcaldessa de Barcelona es referia així a la tensió entre Sumar i Podemos. Les seves paraules s'han fet virals, i han generat un gran enrenou.

Molts lamenten la seva evolució d'activista contra els desnonaments a ariet de la campanya contra Podemos. Les seves declaracions van arribar enmig de la polèmica per la liquidació d'Iole Belarra i Irene Montero com a ministres. És clar que les paraules d'Ada Colau han generat tanta controvèrsia com el seu nou look.

La nova Ada Colau encén a l'esquerra

"De tots els girs tristos i miserables, de totes les actituds vergonyoses i indignes la que més m'a pena amb diferència és la d'Ada Colau". Així s'expressa l'exeurodiputada de Podem Estefania Torres després d'escoltar l'exalcaldessa de Barcelona. És només un exemple de les desenes de missatges publicats aquests dies.

Li recorden a Ada Colau que “va arribar on va arribar precisament per fer molt de soroll i gràcies a Podem”, i li diuen “miserable” i “indigna”. Decepció és la paraula més repetida per definir l'evolució política d'Ada Colau. D'alguna manera la fan còmplice de la vendetta de Sumar contra les ministres de Podemos.

També han estat molt comentades les declaracions sobre l'oferta que va rebre per ser ministra, i que va rebutjar. L'acusen de tenir la síndrome de Feijóo, per allò de “no sóc president perquè no vull”. Alguns aprofiten el seu nou look per furgar a la ferida, i diuen que "no és miss univers perquè no vol".

D'antisistema a viure del sistema

Efectivament, hi va haver un temps en què Ada Colau va liderar l'efervescència del moviment antisistema a la Barcelona dels desnonaments. L'ascens de la fundadora de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca a alcaldessa de Barcelona va generar una onada d'eufòria a l'esquerra. El seu exemple confirmava d'alguna manera que 'sí, se puede'.

Però la seva etapa com a alcaldessa no va estar exempta de polèmica. Les transformacions socials promeses no van aparèixer, i la ciutat es degradava al mateix ritme que ella i el seu marit s'enriquien a l'ajuntament. A poc a poc, l'exactivista es va anar distanciat del carrer per acomodar-se a les institucions.

La pèrdua de l'alcaldia ha estat un cop dur per a algú que s'havia acostumat al poder, així que l'exalcaldessa intenta trobar el seu lloc a la nova esquerra. La nova esquerra representada per Sumar, és clar. Encara que això suposi anar en contra de tot aquell soroll que no fa tants anys la va posar on és.