Acord a la UE per a més mà dura contra la immigració

La Unió Europea ha fet un pas important en la reforma de la política migratòria que fa temps que és sobre la taula. El Parlament europeu i el Consell Europeu han arribat a un acord per aprovar el Pacte de Migració i Asil. És una reforma de la política migratòria comuna en un sentit restrictiu.

El Pacte de Migració i Asil contempla un control més gran de les fronteres exteriors de la UE, i obre la porta perquè els governs puguin rebutjar l'acollida d'immigrants. Allò que fins ara era una obligació, ara passa a ser una solidaritat voluntària. Els països poden canviar l‟acollida pel pagament d‟una compensació.

L'acord s'ha tancat després d'una nit intensa de negociacions, i els negociadors ho han celebrat com un èxit. Per fi s'ha imposat la tesi de la necessitat de reforçar les fronteres i endurir les condicions d'asil. A partir d'ara, els immigrants hauran de ser identificats mentre se'n resol l'expedient.

Eufòria per l'acord sobre immigració

No hi ha dubte que Europa es troba en un moment clau de la crisi migratòria, que havia deixat obsolet el vell model. L'acord ha provocat l'eufòria a les institucions europees. La presidenta del parlament europeu, Roberta Metsola, ha afirmat que avui “passarà a la història” de la unió.

"Estic molt orgullosa que amb el Pacte sobre la Migració i Asil haguem aconseguit oferir noves solucions", ha afirmat. El vicepresident del parlament, Margaritis Schinas, ha parlat de “punt d'inflexió”. El pla haurà de ser implementat ara amb un llarg procés de reunions tècniques que s'estendran durant setmana.

De fet, l‟acord haurà de passar per l‟Eurocambra i ser aprovat pels països membre per ser oficial. A Brussel·les hi ha la convicció que finalment s'ha arribat a una decisió de consens. El nou mecanisme de solidaritat a la carta permetrà reajustar l'arribada d'immigrants sense tensió.

Més difícil quedar-se

Segons el nou acord, quan un país estigui desbordat per l'arribada massiva d'immigrants, la resta haurà de respondre. Podrà fer-ho de dues maneres. O acceptant la reubicació de part d'aquests nouvinguts, o pagant una compensació per cadascuna de les persones que rebutgi.

S'ha arribat així a una solució intermèdia, que resol el conflicte entre els països d'arribada i de destinació. Aquest sistema es complementarà amb el mecanisme de crisi o força major defensat per Espanya i Itàlia, països d‟arribada. Aquest estableix un sistema obligatori de quotes d'acolliment en situacions extremes.

A les negociacions s'han tractat també temes polèmics com el dels col·lectius més vulnerables, incloent famílies i menors no acompanyats. Aquests no podran ser inclosos a les deportacions dels qui vegin rebutjat el seu expedient d'asil. Però la realitat és que amb el nou acord els nouvinguts ho tindran més difícil per quedar-s'hi.