Del 'no' a Sánchez a un acord imminent: el gir radical de Puigdemont en 3 mesos

Tot i que no s'ha anunciat oficialment, des d'aquesta setmana es dona per fet l'acord d'investidura de Pedro Sánchez amb Junts. Segons tota la informació publicada sobre aquesta qüestió, Puigdemont i Sánchez ja han assolit un pacte que podria fer-se públic els primers dies del proper mes. Ara com ara, agafa força l'opció que Sánchez pugui ser investit la setmana del 13 de novembre.

El calendari que manegen les parts implicades, després de setmanes de negociacions hermètiques, arrenca l'1 de novembre. Sánchez pretén deixar passar la data del 31 d'octubre, quan la Princesa Elionor farà 18 anys i jurarà la Constitució a les Corts. A partir de llavors, se succeiran els acords amb ERC, el PNB, Bildu, el BNG… i també Junts.

El 'no' rotund de Puigdemont abans de les eleccions

Amb el pacte, es posarà punt final al gir radical de Carles Puigdemont en tres mesos. L'expresident català, actualment eurodiputat, ha exhibit els darrers anys la seva rotunda oposició al govern liderat per Pedro Sánchez. És la línia que Junts, el seu partit malgrat no ocupar cap càrrec orgànic, va mantenir durant l'anterior legislatura al Congrés: 'no' a tot.

La postura de Junts no va variar durant la campanya electoral, a ple estiu. “Junts per Catalunya no pot fer president Pedro Sánchez”, assegurava, amb tota contundència, la candidata i líder del partit al Congrés, Míriam Nogueras, en una entrevista a Vilaweb. No era un vers lliure: la resta del partit estava en línia amb aquesta consigna… que arribava des de Waterloo.

Carles Puigdemont, que va deixar la presidència del partit el maig del 2022, continua a la pràctica al comandament de la formació. Tot i els seus esforços a negar-ho en les poques entrevistes que concedeix als mitjans de comunicació, l'expresident català és qui porta el timó de l'estratègia de Junts.

A una setmana dels comicis, Puigdemont va afirmar, clar i català en una entrevista al Diari Ara: “Sánchez no serà president amb els vots de Junts”. “Pel que fa a Catalunya, la diferència és que el PSOE opera amb anestèsia i el PP sense, però tots dos amputen”, afegia.

23-J, la nit que ho va canviar tot… fins i tot a Puigdemont

Els resultats electorals del 23 de juliol passat són àmpliament coneguts: Pedro Sánchez depèn del beneplàcit de Junts per revalidar la presidència. Aquella mateixa nit, Puigdemont publicava a la xarxa social X un missatge que semblava mantenir la seva oposició a Sánchez.

“Junts no deu res a ningú més que als seus votants”, va advertir. I va afegir que “per això no votem la investidura de Pedro Sánchez, ni els seus pressupostos, ni les reformes-trampa; per això no vam estar a la farsa de la taula de diàleg, ni vam pactar els indults”. Però pocs dies després, amb els resultats definitius a la mà, podia començar a intuir-se un cert viratge.

En un altre missatge a X, Carles Puigdemont posava l'accent en el fet de “tenir la clau” i demanava “discreció”. Es mostrava molt contundent amb el PSOE, però alhora obria per a si mateix cert marge de maniobra. Puigdemont obviava el 'no' a Sánchez, que havia quedat abandonat definitivament la nit del 23 de juliol.

Poques setmanes després, en ple mes d'agost, arribava el primer acord PSOE-Junts. Els set diputats de Puigdemont van permetre a la socialista Francina Armengol ser presidenta del Congrés. Un vot anticipat a l'oficialització del català a la cambra i també a la Unió Europea, preu, aquest últim, que encara deu el Govern.

Puigdemont passa del 'no' a establir condicions

Si fins aleshores havíem sentit un Puigdemont nítidament contrari al pacte, l'obertura del nou curs va confirmar el gir. L'expresident va pronunciar una conferència a Brussel·les des de la qual va obrir la possibilitat d'un pacte que, això sí, “ha de ser històric”, en paraules seves. La premissa per a l'acord és prou coneguda: una llei d'amnistia per a tots els encausats del procés i que, en conseqüència, li permeti tornar a Espanya en llibertat.

Es tracta d'un preu elevat que Sánchez està disposat a abonar i que, si ho fes, provocaria el que fa poques setmanes semblava impossible: Junts votant la seva investidura. Des de la conferència de Puigdemont, la discreció s'ha apoderat del seu entorn més proper. L'eurodiputat de Junts no ha aparegut als mitjans, però fa notar la seva posició clau a través de les xarxes socials.

Puigdemont torna a liderar Junts tot i que, com apuntàvem, ja no ocupa cap càrrec de partit. De fet, l'eurodiputat copa tot el protagonisme i la presidenta de la formació, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull, estan completament desapareguts del focus informatiu. L'expresident actua, en definitiva, com l'únic líder estratègic del partit que, paradoxalment, va renunciar a dirigir fa una mica més d'un any.

Les negociacions entre Puigdemont i Sánchez, a punt de caramel

Al setembre va ser Alberto Núñez Feijóo qui va prendre el protagonisme d'una investidura fallida des del primer minut. Tot i intents d'acostament a Junts per part de sectors del PP, Feijóo no va poder ni tan sols intentar un diàleg. La seva posició interna és encara massa inestable com per a una maniobra que hagués generat importants anticossos a Gènova.

Després del seu fracàs i el nomenament de Pedro Sánchez com a candidat, es van iniciar les negociacions, que han destacat per la profunda discreció. Gairebé res no s'ha sabut d'unes converses que semblen encarar la seva recta final i que, a falta de confirmació oficial, ja comptarien amb un principi d'acord entre parts.

Ni la consulta –amb una participació ínfima– del Consell per la República, que presideix ell mateix, impedirà a Puigdemont segellar un acord que és imminent. El seu silenci recent al respecte a les xarxes situa tota l'atenció en un pacte que espera sortir a la llum en pocs dies. Serà la confirmació d'un gir radical: de la negativa a tot a un encaix de mans que, alhora, encaixi també la investidura amb l'amnistia.