Europa Press Acord pels pressupostos: Salvador Illa salva Pere Aragonès
El cap de l'oposició dona una dosi d'oxigen a un Govern que agonitza el darrer any de la legislatura
Semblava impossible que Pere Aragonès pogués completar la legislatura. Amb només 33 de 135 diputats i amb Catalunya enfonsant-se, el soroll d'un avançament electoral era cada cop més notable. Tot i això, el Govern d'ERC aconseguirà esgotar els quatre anys de mandat malgrat que la delinqüència estigui disparada, la sanitat estigui col·lapsada, l'educació estigui per terra i la greu sequera que pateix el territori després d'anys d'immobilisme per crear alternatives a la manca de pluja.
El salvador de l'executiu de Pere Aragonès té nom i cognom: Salvador Illa. El PSC ha tornat a fer bandera d'aquest invent anomenat “oposició constructiva” i permetrà el Govern esgotar la legislatura malgrat tot. Mentre els socialistes exploten una mena de sentit de la responsabilitat política, a ningú se li escapa que el que ha fet Illa ha estat pagar la factura del vassallatge dels republicans a Pedro Sánchez al Congrés.
L'aritmètica parlamentària ha permès a Pere Aragonès gaudir d'una dosi d'oxigen quan estava més apurat. L'intercanvi de cromos al Congrés, al Parlament i també a l'Ajuntament de Barcelona permetran a les dues parts sortir airoses per aprovar els respectius pressupostos. I tot, quan falten menys de 12 mesos per celebrar nous comicis a Catalunya.
Tot això, amb el suport necessari dels Comuns, que ja fa temps que han esdevingut la principal crossa del sanchisme. A Catalunya encara no han donat el seu 'ok', però ningú no dubta que faran el que Sánchez, Illa i Pere Aragonès necessiten.
Amb les eleccions a l'horitzó
L'opció d'un avançament electoral a Catalunya es dilueix després del suport del PSC als comptes d'Aragonès. Tot i això, la lectura d'aquest acord també es farà en clau electoral.
Mentre que Salvador Illa podrà defensar el seu sentit de responsabilitat, l'oposició real retraurà als socialistes haver salvat els mobles a Aragonès. Entre ells hi haurà Junts per Catalunya, que no sabrem mai si els juntaires estaran més enfadats per l'acord en si o pel fet que ERC hagi preferit mirar una altra vegada cap al tripartit progressista en comptes de mirar cap a ells.
El que és clar és que, ara sí, la precampanya electoral ja ha donat el tret de sortida. L'escenari preelectoral era un fet des de fa setmanes, però ara les cartes ja són sobre la taula. ERC, PSC i Comuns assagen un futur tripartit, mentre que Junts intentarà acabar de convèncer els socialistes que el millor és una sociovergència i la resta d'oposició, sobretot la constitucionalista, es voldrà erigir com l'única alternativa real a un sanchisme-processisme que ja governa a les principals institucions espanyoles i catalanes.
Més notícies: