L'abraçada de l'ós de Sílvia Orriols a Junts posa Carles Puigdemont encara més contra les cordes

Sílvia Orriols ha fet un pas important aquest dimarts en allargar la mà a Junts per a pactes postelectorals després de les municipals de 2027. La possibilitat de pactes entre Junts i Aliança Catalana sempre ha estat en el debat polític a Catalunya. Però aquesta és la primera vegada que els dos partits es pronuncien obertament sobre això. Orriols, per condicionar els pactes al fet que Junts s’adapti a les seves propostes, i Junts tancant la porta a qualsevol entesa amb el seu rival directe a les enquestes.

Orriols mai no fa puntada sense fil, i la suposada mà estesa a Junts era en realitat una abraçada de l’ós a Carles Puigdemont. Orriols ha deixat clar que qualsevol pacte postelectoral passa pel respecte íntegre al programa d’Aliança Catalana. Això obligaria Junts a acceptar el seu sotmetiment a l’orriolisme. Orriols sap que Puigdemont no ho acceptarà, la qual cosa l’obliga a continuar competint amb Aliança Catalana. I en aquestes condicions, Orriols té les de guanyar.

Així s’ha posat de manifest amb l’última decisió de Junts de votar en contra de la prohibició del vel islàmic integral. La polèmica decisió ha enfurismat la part del seu electorat més escorada a la dreta i susceptible de passar-se a Aliança Catalana. Una vegada més es demostra que els de Puigdemont estan atrapats en el seu propi parany. Formar part del cordó sanitari els resta vots i engruixeix les files d’Aliança Catalana, però trencar el cordó sanitari també enforteix Aliança Catalana perquè suposa assumir els seus postulats. Això és precisament el que ha volgut Orriols amb la seva mà estesa a Junts: obligar Puigdemont a retratar-se davant el seu electorat.

La trampa de la qual Junts no pot sortir

Junts, que durant el Procés va abraçar enèrgicament els postulats de l’esquerra woke, s’ha vist obligat a un gir a la dreta per competir amb Aliança Catalana. Però ho ha fet des del complex i també amb un tacticisme calculat per diferenciar-se del projecte orriolista. Això l’ha portat a votar en contra de propostes d’Aliança Catalana que després reformula i les presenta com a originals, i el cas del vel islàmic n’és el millor exemple.

Però aquesta estratègia de Junts té moltes esquerdes. No només perquè comprar el marc mental de la dreta radical els converteix en succedanis d’Aliança Catalana, sinó també perquè aprofundeix en la seva crisi de credibilitat. En endurir la seva posició en temes com la seguretat i la immigració, proposen solucions a problemes que ells mateixos han contribuït a crear. En la competència per un mateix espai electoral, Junts apareix com el partit processista que ha governat a Catalunya tots aquests anys i per tant responsable de les polítiques immigracionistes i bonistes. Mentre que Aliança Catalana apareix com una força nova i, per tant, amb marge de confiança.

Junts ha pogut eludir per ara el debat sobre possibles aliances amb el partit d’Orriols. Salvador Vergés va comparèixer després de les declaracions de la líder d’Aliança Catalana dient que "alguns fan soroll mentre nosaltres fem propostes". Era lògic que Junts tanqués per ara la porta als pactes, i també és d’esperar que mantinguin la posició a mesura que s’acostin les noves eleccions. Junts intentarà un cos a cos amb Aliança Catalana, i per això necessiten marcar distàncies. Però tard o d’hora s’hauran de pronunciar, i aquest moment arribarà probablement després de les eleccions municipals de 2027.

El perill de caure en el mateix error

Junts es pot trobar en les pròximes municipals amb el mateix escenari que ja es va trobar el 2023, quan una nefasta estratègia de pactes el va portar a l’aïllament i a la pèrdua de pràcticament tot el poder territorial. En aquella ocasió el gran assenyalat va ser Jordi Turull, que va imposar una estratègia de màxims que va impedir pactes en ajuntaments i diputacions i va entregar importants òrgans de poder al PSC i a ERC. Junts també va optar el 2023 per no aliar-se amb PSC, ERC i CUP per impedir un govern d’Aliança Catalana a Ripoll. Després va trencar el cordó sanitari per aprovar els pressupostos del govern de Sílvia Orriols, aquesta vegada per ordres directes de Waterloo.

Durant aquest temps s’ha anat obrint a Junts un sector partidari de buscar el centre i abandonar la intransigència per explorar pactes amb el PSC. És a dir, tornar al pragmatisme que va convertir CiU en un partit hegemònic a Catalunya. Al mateix temps, sectors del partit busquen un gir més decidit a la dreta amb pactes a llarg termini amb Aliança Catalana. És el cas de l’exdiputat Hèctor López Bofill, però també d’Artur Mas que en alguna ocasió ha obert la porta a aquesta opció. Aquests sectors creuen que en l’escenari actual qualsevol reconstrucció de l’espai nacionalista conservador passa per apartar-se definitivament d’ERC i la CUP, i entendre’s amb l’independentisme identitari.