Per què l'esquerra ha passat d'aixecar la bandera de la sanitat pública a atacar els metges en vaga

La sanitat pública va ser durant anys una de les principals banderes de l’esquerra per desgastar el Gobierno de Maríano Rajoy. També a Catalunya, la defensa de la sanitat pública va ser tradicionalment una arma llancívola de l’esquerra contra els governs convergents. Ara que governa l’esquerra, els metges en vaga s’han convertit en objecte d’estigmatització. La qual cosa demostra que la sanitat pública no era una preocupació real de l’esquerra, sinó un instrument polític per a la seva lluita contra la dreta.

Tot això explica per què els metges en vaga amb prou feines compten amb suport polític i mediàtic, malgrat estar carregats de raons. I per què quan Vox és l’únic partit que els dona veu al Parlament, són immediatament titllats de feixistes amb bata.

Per entendre per què l’esquerra ha deixat d’enarborar la bandera de la lluita dels sanitaris, n’hi ha prou d’escoltar aquest tall. Qui parla és Antón Losada, un dels gurús de l’esquerra espanyola. Deixa caure que la vaga no va de reivindicacions laborals, sinó de "un conflicte per veure qui té el control de la representació dels metges". 

D’aquesta manera, Losada reconeix implícitament que la seva hostilitat envers els sanitaris en lluita ve del fet que han perdut la seva capacitat d’instrumentalitzar aquesta lluita. També, és clar, de la seva necessitat d’aturar un nou conflicte en la crisi estructural del sistema sota el Gobierno de Pedro Sánchez. En definitiva, l’esquerra ha perdut una altra batalla i ja no sap com frenar el seu procés de descomposició.

Silenci mediàtic a Catalunya

A Catalunya la vaga sanitària ha estat silenciada pels mitjans de comunicació subvencionats perquè no respon al sosteniment del seu relat. N’hi ha prou de contrastar la vaga de bates blanques amb la dels professors de la setmana passada, que sí que va tenir una cobertura massiva. Això es deu al fet que els professors continuen sent un col·lectiu afí al marc progre imperant a Catalunya.

La vaga educativa va estar impulsada i controlada en tot moment pels sindicats d’esquerra com USTEC, CCOO, UGT i CGT. En canvi, en la vaga sanitària els sindicats 'rojos' són contestats per altres sindicats que escapen al control de l’esquerra. 

Aquests sindicats es revolten contra el govern d’aquells partits que tant van defensar la sanitat pública quan eren a l’oposició. Per a l’esquerra és molt fàcil vincular la precarietat de la sanitat pública amb les retallades, quan qui governa és el PP. En canvi, els resulta molt incòmode quan les reivindicacions del sector van dirigides contra els governs progressistes. 

Aleshores el camí més curt és desmarcar-se de les mobilitzacions i atribuir el malestar a un mer conflicte sindical o fins i tot estigmatitzar els professionals sanitaris. La qual cosa deixa al descobert la dificultat creixent de l’esquerra per retenir sectors tradicionalment al seu favor.