Les 5 carpetes que marcaran l'inici de curs a la política catalana

Ja s'han acabat les vacances d'estiu a la política. Després d'aconseguir ser investit president de la Generalitat, Salvador Illa ja ha començat a posar fil a l'agulla. Després d'una dècada de paràlisi de gestió per culpa del processisme, el líder del PSC té diversos fronts oberts per iniciar la “transformació” que vol fer a Catalunya.

Els primers mesos del seu mandat estaran marcats, sobretot, per cinc qüestions de vital importància. Algunes depenen exclusivament de la voluntat del Govern. Però altres estan condicionades pel que facin la resta de formacions polítiques a Catalunya. I també pel que faci tant el PSOE com el govern espanyol.

Aquestes són les cinc carpetes que marcaran l'inici del curs polític català i, de passada, els primers passos de l'Executiu que lidera Salvador Illa.

1- Moviments en gairebé tots els partits

La política catalana viurà una tardor molt calenta. En poc més d'un any s'han celebrat eleccions municipals, generals, autonòmiques i europees. Ara, amb aquest cicle electoral finalitzat, gairebé tots els partits han estat obligats a reestructurar-se i a redefinir estratègies. Sigui per gestionar els mals resultats o bé per adequar-se a una nova realitat política. Una realitat política en la qual els socialistes governen gairebé tots els estaments possibles (Ajuntament de Barcelona, Generalitat i govern d'Espanya).

ERC decidirà el proper 30 de novembre qui ha de ser el president de la formació. Polítics que han liderat el partit els últims anys (com Marta Rovira o Pere Aragonès) ja han dit que se'n van. I tot apunta que Oriol Junqueras serà proclamat, un altre cop, màxim responsable d'Esquerra després de dimitir el juny passat.

Junts també celebrarà el seu congrés, en aquest cas a finals d'octubre. Un congrés que, teòricament, servirà perquè Carles Puigdemont torni a presidir la formació. A més, després de la desfeta electoral d'ERC, els juntaires estan decidits a erigir-se com la principal força del processisme i acabar d'enfonsar el principal rival polític.

El PSOE, els Comuns i fins i tot la CUP també tenen els seus congressos les properes setmanes. Previsiblement, el PSC continuarà guanyant pes dins de la família socialista nacional. Els d'Ada Colau asseguren que volen renovar lideratges, encara que no és clar que acabi sent així. Mentre que els cupaires acabaran el seu “procés de refundació” que fa més d'un any que està en marxa.

A l'altra banda del tauler, els partits que viuran una tardor més o menys tranquila són el PP, Vox i Aliança Catalana. Als populars, malgrat les desavinences passades, no qüestionen (almenys públicament) el lideratge d'Alejandro Fernández. A Vox, Ignacio Garriga també està consolidat com a líder indiscutible de la formació a Catalunya. I Aliança Catalana simplement haurà de seguir el procés de construcció del partit al voltant de la figura, també indiscutible, de Sílvia Orriols.

2- Pressuposts de l'Estat i de la Generalitat per al 2025

Serà un dels grans temes a la política en els propers mesos. Al Congrés, Pedro Sánchez haurà de fer malabars per poder aprovar els pressupostos per al 2025. Ningú descarta que els torni a prorrogar com ja va fer amb els del 2024. Sobretot, si Junts segueix sense pair la derrota electoral a Catalunya del maig passat.

En qualsevol cas, i malgrat ser un tema d'especial rellevància, difícilment passarà res greu (és a dir, avançament electoral a Espanya) en el cas que Pedro Sánchez torni a fracassar en el seu intent d'aprovar uns comptes nous per a l'any que ve.

Diferent és la situació a Catalunya. Salvador Illa va optar per no forçar la màquina i va renunciar a confeccionar un pressupost per a aquest any. No haurien estat negociacions gens fàcils per a uns comptes que haurien servit per només uns mesos.

S'ha estimat més centrar-se en la negociació per al pressupost de l'any que ve. I ja ha assegurat que tindrà ERC i els Comuns com a socis preferents. Serà segurament la primera gran prova de foc per a un Salvador Illa que governa en minoria. Però que té la capacitat de poder negociar amb gairebé tot l'espectre polític català (exceptuant Vox i Aliança Catalana o, potser, també la CUP).

3- Sistema de finançament per a Catalunya

L'altra carpeta important d'aquesta tardor serà la qüestió del finançament per a Catalunya. Els socialistes van pactar amb ERC un “finançament singular”, sense gaires més especificacions. Mentre els republicans diuen que és un “concert econòmic”, el PSOE rebaixa les expectatives i diu que no és un concert com a tal.

En qualsevol cas, l'acord preveu que la Generalitat, mitjançant l'Agència Tributària de Catalunya, gestioni, recapti i inspeccioni tots els impostos. I que haurà d'“aportar a les finances de l'Estat el cost dels serveis que l'Estat presta a Catalunya”. A més d'una aportació a la solidaritat, limitada pel principi d'ordinalitat.

La qüestió ha generat molta polèmica, sobretot a la resta de comunitats autònomes, que ja estan en peu de guerra per evitar que Catalunya tingui més privilegis que elles. Des d'administracions regionals governades pel PP fins a socis del Gobierno com Compromís o la Chunta Aragonesista (Sumar), ja han avisat Pedro Sánchez que estaran atents a les possibles concessions a la Generalitat.

Aquest joc d'equilibris entre el Govern, ERC, el Gobierno, els seus socis i la resta d'autonomies s'hauria d'aclarir al llarg del primer semestre de l'any 2025. Per tant, ve un final del 2024 mogut respecte a les negociacions sobre el model de finançament a Catalunya.

4- Onades migratòries

Des d'aquest estiu, la qüestió migratòria ha tingut una rellevància especial en el món de la política estatal. El polèmic repartiment de 'menes' que va provocar la ruptura dels pactes entre el PP i Vox en diverses comunitats n'és un clar exemple. Tot i això, la situació respecte a les onades d'immigrants il·legals que rep Espanya (amb xifres de rècord) també afectarà Catalunya.

El PSOE continua guardant en un calaix l'acord amb el qual va arribar amb Junts sobre el traspàs de competències en immigració a la Generalitat. I, tard o d'hora, és probable que aquesta carpeta es torni a obrir. Sobretot, si se segueixen donant casos com els que ha viscut la localitat catalana de Tossa de Mar aquesta setmana.

Aquest municipi, governat per Junts i de poc més de 6.000 habitants, ha rebut 200 immigrants il·legals. Una xifra que l'alcalde considera “desproporcionada” i que ha generat un important debat a Catalunya respecte a la gestió d'aquestes onades migratòries que pateix Espanya els darrers mesos.

5- Inseguretat creixent

Catalunya està patint una de les pitjors onades de criminalitat de la darrera dècada. Fruit del negacionisme i bonisme que va instaurar l'anterior Govern d'ERC (i sumat al col·lapse del sistema judicial), la situació a terres catalanes comença a ser insostenible. Catalunya, de fet, és líder en robatoris amb violència, okupacions i violacions a tot l'Estat. I també s'han disparat els homicidis i els apunyalaments.

Salvador Illa, a diferència del Govern anterior, ja ha dit que la seguretat serà una qüestió central del nou Executiu. I Nuria Parlón, nova consellera de l'Interior, haurà de traçar un pla per frenar aquesta preocupant tendència que pateix Catalunya els darrers mesos. Per allunyar-se de les polítiques bonistes d'ERC, poden comptar amb el suport d'altres formacions com Junts o el PP, que també s'han mostrat preocupats per aquesta deriva delinqüencial que hi ha a Catalunya.