2023, l'any que Europa ha despertat contra el bonisme woke

Aquest 2023 ha estat un any de canvi de paradigma a Europa, que ha passat del Welcome Refugees a una política migratòria més restrictiva. Al llarg de l'any s'han succeït els canvis de govern conservador a diversos països de la unió. L´any ha acabat amb l´aprovació de la Política de Migracions i Asil.

Europa s'acomiada del 2023 amb governs conservadors a Suècia, Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Holanda i Itàlia. Altres països com el Regne Unit i Hongria continuen avançant en les polítiques de reforç fronterer i enduriment de les condicions d'asil. França també ha aprovat una llei d´immigració més dura.

Les perspectives electorals de Marine Le Pen a França i d'Identitat i Democràcia (ID) a Europa són les grans incògnites del 2024. Si els identitaris aconsegueixen guanyar a França i augmentar el pes al parlament europeu, culminarà el gir conservador. Cosa que deixaria encara més aïllada Espanya del context continental.

L'any que ha canviat el debat migratori

L'any va començar amb la victòria a Itàlia de Giorgia Meloni, que va ajudar a trencar la por i els tabús al voltant de l'extrema dreta. El front conservador s'ha ampliat amb nous governs conservadors recolzats per partits antiimmigració. A més, el Regne Unit va marcar el camí amb noves mesures contra la immigració.

2023 ha estat l'any en què s'han posat de manifest els problemes urgents de la crisi migratòria. D'una banda, el repunt de l'arribada d'immigrants il·legals que desborda les previsions i la capacitat dels països. I d'altra banda, l'increment de la inseguretat i els esclats de violència a països fins ara modèlics.

La reacció dels països ha estat implementar mesures per endurir les condicions d'asil i imposar càstigs més durs al codi penal. En paral·lel, s'ha obert el debat migratori, que ha portat a una reforma restrictiva de la llei. A partir d'ara, els països podran decidir si acollir més immigrants.

França ha estat un exemple clar, amb una llei que nega als estrangers l'obtenció automàtica de la nacionalitat pel sol fet de néixer al país. A més, a partir d'ara es prioritzaran els nacionals en la concessió d'ajudes públiques i es retirarà la sanitat universal gratuïta als il·legals. Definitivament, alguna cosa està canviant.

Batalla contra l'esquerra woke a Europa

Però més enllà dels canvis polítics, aquest 2023 marcarà un abans i un després en la superació de les pors i els tabús dels ciutadans europeus. Si fins fa poc no es podia parlar d'alguns temes ara s'ha perdut la por. I es comencen a plantejar sense embuts idees que fins ara es consideraven d'extrema dreta.

Per exemple, demanar un control més ferri de les fronteres o plantejar la preocupació pel col·lapse dels serveis públics i els ajuts socials. L'altre tema polèmic és la relació entre immigració il·legal massiva i augment de la inseguretat. A Catalunya, sense anar més lluny, aquest debat ha saltat pels aires.

La lluita contra el bonisme woke ha arribat a altres temes com el canvi climàtic i el feminisme, i ha anat més enllà de les fronteres europees. La victòria de Milei a Argentina o l'exemple de Nayib Bukele a El Salvador marquen tendència. La revolució conservador podria completar-se amb el retorn de Trump a la Casa Blanca el 2024.