La yenka de Pedro Sánchez

La coneguda tornada de Yenka pot servir avui, al ciutadà desconcertat, com a guia per entendre els recents moviments polítics de Pedro Sánchez: “esquerra, esquerra, dreta, dreta, davant, darrere, un, dos, tres”. Amb això en tenim prou i ens sobra.

A l'eix lateral, Pedro es mou de dreta a esquerra amb total desfogament: un dia pot abraçar la causa Palestina, alhora que ven armes a Israel, i l'endemà abraçar Joe Biden després de renegar de l'OTAN. Això sempre li ha estat igual.

La novetat és el “davant, darrere” amb què ens ha obsequiat en aquest darrer cap de setmana d'abril, amb el seu amagament de dimitir i les seves tones de victimisme bobalí. Ara me'n vaig, ara em quedo. Per descomptat, la Yenka torna sempre el dansaire al lloc de sortida: Sánchez s'ha bellugat molt per no moure's un centímetre.

Això sí, durant els seus contonis ha anat recollint el combustible que necessita per seguir “amb més ganes que mai”: el motor de Pedro el Demòcrata funciona cremant tones d'una barreja perversa de fanatisme i cursileria, que la progresfera li ha servit torrencialment aquests dies. Almodóvar plorant, Marisa Paredes panteixant, Silvia Intxaurrondo signant manifestos, Jordi Évole jugant a la geoestratègia…

El famós equip esquerrà d'Opinió Sincronitzada ha fet hores extres aquests dies, reduint la qüestió a un binarisme insuportablement estúpid: o Pere o Feixisme. Atacar el president és atacar la democràcia, voler investigar els tripijocs de Begoña és “fer el joc a la utradreta”.

Així doncs, Espanya queda a costa d'un parell de jutges i, segons els més conspiranoics, de la paciència del Mossad, que tindria en la possessió els famosos tres gigues d'informació robats pel programa Pegasus directament del mòbil de Sánchez.

A coses pitjors hem sobreviscut, no hi ha dubte, però el més espinós és que ara tractem amb un maquiavel·lisme buit, sense objectiu, l'única raó de ser del qual és l'egolatria marejant d'un mediocre amb maneres de dependent de Cortefiel. Caurà Sánchez? Per descomptat que caurà, més aviat que tard, amb tots els seus Bolaños & Begoñas, amb els seus Almodóvares Llorosos i els seus charos histèriques.

El problema és que voldrà emportar-s'ho tot per davant en la caiguda, com el lladre que vola l'edifici per esborrar-ne tot rastre. Recordeu que aquí el van llegir primer.