Imatge de 4 mans dipositant un vot en una urna electoral
OPINIÓ

Voteu

El temps de les revolucions va passar, els nostres estàndards de vida impossibiliten aquesta opció


No en sortirem amb els del “són tots iguals”, els del “m'és igual que robin els uns que els altres” o els del “sí, els meus roben, però és que els altres roben també”.

Tampoc ho farem amb les queixes constants a la porta del teu centre de treball si després no prens part activa per canviar les coses. Perquè sí, ja sé que tot és una merda, que ets fins als collons, però com la teva aportació per transformar aquesta societat sigui la de queixar-se per Twitter, ja que la societat que deixaràs als teus fills estarà igual de podrida que aquesta.

També pots ser d'aquells utòpics que espera assegut al saló de casa seva perquè per davant de la porta passi una revolució a la qual adherir-se, mentre juga a la Play Station; o que passi una cosa miraculosa com que el 90% dels espanyols no hagin de votar i el moviment abstencionista aconsegueixi un canvi de règim.

No passarà res d'això. D'aquí a vint anys seguiràs al mateix sofà governat pels mateixos. Desenganya't.

El temps de les revolucions va passar, els nostres estàndards de vida impossibiliten aquesta opció. Ningú et seguirà i si fas una crida pública acabaràs en una cantina amb els teus cosins, dos amics de Facebook i cinc curiosos que s'acostin a veure què posa el cartell. Mentrestant, les elits de poder segueixen a la seva descollonant-se de tu i de mi.

Plànol general de tots els candidats a les eleccions catalanes, dempeus, i al centre Ariadna Oltra

Tot es canvia des de la política, i tots som animals polítics; si hi renunciem, som serfs. Quan ens vam posar al capdavant d'una policia per al s. XXI amb l'objectiu de revertir el model policial i la política criminal, vam saber des del primer moment que res no es canviaria des de dins, que només des de fora del cos; és a dir, des de dins la política, es poden provocar els canvis necessaris perquè els nostres fills sàpiguen que, almenys, vam fer tot el que estava a la nostra mà per aconseguir un món millor.

És al Congrés i a les assemblees legislatives de les comunitats autònomes on es creen les lleis i reglaments que poden canviar les nostres vides. Fins i tot quan la gent ocupa les places de manera massiva, com al 15M, el poder triga 48 hores a apropiar-se del moviment i convertir-lo en una crossa política de dissidència controlada. No va canviar res després del 15M; bé sí, a pitjor per a tu, i a millor per als quatre llestos que les elits van designar per fer la feina bruta donant-los milers d'hores de televisió.

Quan van començar a restar, les mateixes televisions els van treure de la graella i les mateixes clavegueres els van arraconar per treure una nova marca blanca que tornés a SUMAR. A sumar per a ells, és clar. Enèsima revolució juvenil impostada perquè tot continuï igual, perquè mai no canviï res.

I no estic parlant d'entrar en política quan demano fer un pas endavant, sinó de deixar de ser una ovella del ramat, deixar de queixar-te a tota hora a l'urba o a les xarxes socials i, almenys, anar a votar. Ja no et dic implicar-te com a voluntari en una campanya, anar a mítings per veure que proposen tots els partits o anar més enllà; no. Exercir el dret més bàsic com a actor polític dins una societat: el dret al vot.

Sí, ja sé que em podràs dir que l'abstenció és una opció legítima i legal. Correcte. I que no anar a votar no beneficia la resta de partits aritmèticament amb la nostra llei electoral. Correcte a mitges, o, més ben dit: incorrecte.

Imatge d'una persona introduint una carta d'una votació en una urna

La realitat ens escup a la cara que no anar a votar és votar el PP o el PSOE en l'àmbit nacional, i votar el separatisme a nivell basc i català. Aquests partits han teixit una xarxa clientelar durant dècades de govern que els assegura milions de vots facin allò que facin. Per molt que robin, per molt que suprimeixin llibertats, cancel·lin, persegueixin a través dels seus mitjans afins, per moltes barbaritats que facin, els seus votaran, perquè els ho deuen tot.

Quan tu dones un carguet a Juanito (o un parany, que diem a Astúries) no només estàs guanyant el seu vot, també el dels seus agraïts pares i avis, i el dels seus fills a la majoria d'edat, amb l'esperança del següent carregat o lloc de treball.

Aquests partits que han format part de l'establishment de poder a Espanya dels darrers quaranta anys han col·locat milers i milers de persones de llarg a llarg del territori nacional durant generacions. Tenen milions de vots, per tant, segrestats.

Si demà hi hagués unes eleccions generals i només anessin a votar quatre milions d'espanyols (cosa que no passarà), aquests partits traurien el cent per cent dels vots, perquè els seus aniran tots, així que, si tu estàs enfadat amb ells i et quedes a casa, només estàs perpetuant el poder. No és una qüestió aritmètica, però sí sociològica. Si els seus van i els que no estan amb ells no hi van, guanyen sempre.

➡️ Opinió

Més notícies: