Molt per fer

Sí, en ple 2024 ens segueixen pegant per ser gais i lesbianes. Sí, en ple segle XXI encara hi ha moltes persones que no podem viure lliurement el nostre amor per por de ser assenyalats, intimidats o agredits directament per qui no concep un món divers i plural. I això ens demostra que encara queda molt de camí per recórrer.

És cert que hem avançat molt i en molt poc temps. Fa dues dècades era pràcticament impensable que dues persones del mateix sexe poguessin concebre matrimoni al nostre país. I avui és un fet normal i normalitzat. Fins i tot per part dels que ho consideraven una aberració i avui participen en aquests casaments.

La tossuderia de persones com Pedro Zerolo i la voluntat de transformació de qui han sustentat el poder, com l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero, ens han fet avançar a pas de gegant. Però tots aquests avenços no són suficients quan nostàlgics del franquisme i immigrants a qui hem obert les portes per protegir-los de la misèria no accepten les nostres regles.

Durant els darrers anys hi ha hagut un repunt important d'agressions al col·lectiu LGTBI al nostre país. Actes plens de covardia i intolerància dels qui tenen por a una societat oberta i que progressi. O de repressió, potser, per part de qui intenta autoenganyar-se i encara no ha assumit la seva condició sexual.

Per què cal un Dia de l'Orgull gai? Hi ha un Dia de l'Orgull hetero? Aquesta pregunta la vaig escoltar encara aquest cap de setmana a una ciutat, Madrid, que ha estat capital mundial del Pride. Una ciutat tradicionalment oberta, inclusiva i que s'engalana de colors, glitter i purpurina el darrer cap de setmana de juny de cada any.

Fa falta un Dia de l'Orgull gai per mantenir intactes els drets que tant ens va costar aconseguir. Per poder passejar de la mà de qui ens cuida i qui ens estima sense por. I per ser qui vulguem ser sense haver de demanar permís a ningú per ser-ho. Sense témer que tornin els que, com Federico García Lorca, ens prefereixen a les cunetes.

Sí, per sort Espanya avui és molt diferent de com ho era fa dues, tres o quatre dècades. Però correm el risc de retrocedir en alguns aspectes de la vida que ens poden tornar a temps foscos i que no volem tornar a viure. L'amor i l'orgull són forts. Molt. Però cal que els governants segueixin garantint drets i els jutges aplicant lleis. Per sentir-nos segurs i continuar avançant.