Els errors de Feijóo

Atès el que s’ha vist, Alberto Nuñez Feijóo -i el seu equip- van cometre diversos errors:

1 Anar de guanyador: No hi ha pitjor error en política que vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo. És el que va fer Feijó. Fins i tot va anunciar que ja tenia al cap el nom de la vicepresidenta. Era una manera de tallar el pas a Abascal.

2. Campanya de bon rotllo: en política cal lluitar fins i tot per l'últim vot perquè si no pots trobar-lo a faltar. Feijóo, amb les enquestes a favor, va optar per una campanya presidencial. Però no tan sols s'enjudiciava l'obra de govern de Sánchez ni les aliances.

3. Estar més pendent de Vox que del PSOE: Feijóo ha caigut al parany que li van preparar. Sobretot després dels pactes autonòmics amb Vox. Sánchez deia que el pacte amb Podem era un “govern progressista”, en canvi, un eventual executiu de PP i Vox era el “bloc de la ultradreta”.

4 Gir al centre: El líder del PP s'ha preocupat més per intentar esgarrapar vots al PSOE, i fins i tot a Podem -ho va dir a Barcelona- que al seu flanc dret. La idea era girar full. A la seva última entrevista, a El Mundo, va afirmar que el seu gran objectiu era recuperar la “concòrdia”.

5. No anar al debat darrere: Mai no se sabrà com va poder influir la seva absència, però va donar imatge de miedica. És fruit d'altres errors esmentats: anava de guanyador.

6. Viure en una bombolla: la compareixença de Feijóo va ser la que va trigar més i la que va durar més. Inconcreta en alguns punts. Va demostrar que viu en una bombolla perquè és el guanyador de les eleccions, però –si no és amb el PNB i Vox– no té opcions. Sánxez , en canvi, a qui tothom donava per perdedor, pot repetir aliances.

7. Creure's als diaris del PP: La bombolla s'estén als mitjans de comunicació més propers al PP. Alguns, com l'ABC, ja ha fet autocrítica. Jo, la veritat, és que quan vaig veure els militants del PP saltant d'alegria la nit electoral no ho vaig entendre. Em va semblar retrocedir fins a l'Aznar el 1996. O fins i tot al 2000. Feijóo va aprofundir en el meu desconcert. Somiaven amb 150 diputats i no necessitar Vox. S'han trobat de cara amb la realitat.