Europa a l'espera d'Espanya

És tan gran el grau d'integració econòmica i política d'Europa assolit per mitjà de la Unió Europea que qualsevol elecció legislativa a qualsevol Estat membre importa a nivell europeu, i més quan se celebra en un país gran com Espanya i, per tant, de pes a la Unió.

L'interès suscitat pel 23-J ha estat notable per aquesta raó i perquè Espanya assumeix fins al 31 de desembre que ve la presidència semestral del Consell Europeu, corresponent la següent a Suècia.

Les prioritats de la presidència espanyola són ambicioses, convé recordar-les: reindustrialitzar la UE i garantir-ne l'autonomia estratègica; avançar en la transició ecològica i l'adaptació mediambiental; impulsar una justícia social i econòmica més gran; reforçar la unitat europea.

Són objectius encertats i urgents.

Per l'epidèmia i ara per la guerra a Ucraïna, Europa ha percebut la seva dependència de l'exterior i no només energètica, va ser dramàtic descobrir que no hi havia res tan elemental com màscares. Ara es produeixen a Europa, de millor qualitat que les xineses, i se n'exporten. Aquesta experiència cal aplicar-la a altres sectors afectats per la deslocalització industrial.

Negar el canvi climàtic després dels informes d'avaluació, exhaustius i globals, del Grup Internacional d'Experts sobre el Canvi Climàtic, que reuneix les aportacions de milers de científics de tot el món, als quals se sumen les evidències dels episodis climàtics extrems, és tant estruç com d'una frivolitat irresponsable. No només es tracta d'adoptar les mesures de contenció del canvi climàtic i de mitigació dels seus efectes, sinó també d'aprofitar-les perquè Europa se situï tecnològicament a l'avantguarda de la transició ecològica.

A més d'aspirar a una economia competitiva, Europa s'ha de constituir en referència mundial d'una distribució justa de la riquesa generada, així com de les càrregues, especialment pel que fa a les grans multinacionals que, generant els seus beneficis a Europa, eludeixen unes obligacions tributàries proporcionades.

L'alternativa a la Unió Europea és la irrellevància dels Estats nacionals i el sotmetiment d'Europa a potències exteriors, per això aprofundir en la integració per aixecar un poder comú és una necessitat vital per a Europa.

A grans trets, aquests són els principis que han inspirat les prioritats del semestre espanyol, que han estat treballades durant mesos per la Representació permanent a Brussel·les, els canals diplomàtics ordinaris i els viatges del president Pedro Sánchez a diferents capitals europees, a més dels seus bons contactes habituals amb els caps d'Estat i de govern i amb els presidents de les institucions europees.

La presidència espanyola del Consell Europeu és política d‟Estat, hauria d‟estar assegurada la continuïtat amb independència de les incògnites en relació amb el futur govern. No obstant això, hi ha un però important que inquieta les cancelleries dels nostres socis, tret de les de Polònia, Hongria, Finlàndia i Itàlia per afinitats dels seus respectius governs amb Vox.

El programa electoral de Vox és una esmena a la totalitat de la construcció europea. Si fos al govern o de poder influir-hi impulsarien un nou tractat que recuperés la sobirania nacional dels Estats -com si hagués estat suprimida, la garanteix plenament el vigent Tractat de la Unió-, restablisca la regla de la unanimitat per a tot, reconegués la primacia del dret nacional, rebutjarà més obligacions “verdes”, garantirà una Europa de nas.

El que proposa Vox equival al desmantellament de la Unió, una volta enrere de dècades, en un moment crucial per la guerra a Ucraïna. La fragmentació europea és, precisament, l'estratègia de Vladímir Putin que vol tractar amb cadascuna de les “sobiranies nacionals” en comptes de fer-ho amb la Unió Europea. Vox traeix Europa fent el joc a Putin

Aquesta coincidència, serà casualitat per poca traça estratègica de Vox, o no?

Afortunadament, el resultat del 23-J sembla que conjura, almenys de moment, el perill que Vox representa per a Europa i per als espanyols.