Aquesta vegada sí!

Sembla que a la divuitena -o vintena-, ja he perdut el compte, va la vençuda. Que després de moltes promeses incomplertes als seus votants, aquest cop sí, Carles Puigdemont tornarà a casa seva. A Catalunya. A fer política i, permeteu-me l’expressió, a donar la llauna.

A Junts ho tenen tot llest per què Puigdemont torni en els propers dies. Fins i tot abans del mes d’agost. Fent allò que més sap i li agrada fer: tocar els nassos. Doncs un estiu que semblava informativament tranquil no ho serà, per culpa de la tornada del messies.

Puigdemont volia fer cap a Catalunya de la mà de la Marta Rovira i la resta d’exiliats o fugats (que cadascú utilitzi el mot que consideri més apopiat). Tots menys el caradura del Toni Comín, el del iot amb el Lluís Llach per la Costa Azul facturat al Consell per la República, que encara no pot tornar.

Però Rovira, que ja portava més de sis anys fora de Catalunya, va passar d’ell i va tornar abans d’hora. “L’important és que ja soc aquí” va repetir en reiterades ocasions durant la roda de premsa que va oferir dilluns en finalitzar la permanent d’ERC. I ho va repetir una vintena de cops, per si a algú no li havia quedat clar -després del circ del retorn fa dos divendres-.

El fet de no haver comptat amb ell per aquest viatge, com quan la colla d’amics oculta al pesat de torn una escapada de cap de setmana, ha enrabiat al ‘president legítim’. Que veu, a més, com em flirteig entre el PSC i ERC és cada dia més evident. I com Salvador Illa s’acosta al Palau de la Generalitat.

Així tot, Puigdemont està disposat a tornar de forma imminent. Acompanyat de Lluís Puig -sí home sí, el breu conseller de Cultura-. I aprofitar la seva tornada i la detenció, segurament a mans de Mossos, fet que utilitzarà per carregar contra ERC i Pere Aragonès per detenir-lo, per rebentar les bases del partit republicà.

El líder moral de Junts sap que només la seva detenció per part dels Mossos, pot impedir el suport de la militància d’ERC a qualsevol acord amb el PSC. I provocar així, en el temps de descompte, una repetició electoral en la que encapçali una llista unitària que el torni a Plaça Sant Jaume.

Abans, però, ens haurem d’empassar un o dos debats d’investidura, si Illa finalment també hi vol anar, en ple mes d’agost. Quan hauríem d’estar a Cadaqués, com la Rahola, a volta i volta al sol.

Miri, president, si s’afanya en tornar encara arriba a la paella anual de la Pilar i el Trapero. La de la guitarra.