'Jo soc espanyol, espanyol, espanyol'

Reconec que estic acabant amb les existències de crispetes del supermercat de la cantonada mentre gaudeixo del meravellós espectacle de molts separatistes rabiant pel triomf de la selecció nacional a l'Eurocopa. Només veient la compareixença de Gabriel Rufián al Congrés, mentre vomitava bilis sobre Morata i Rodri, i dient bestieses sobre que els “jugadors espanyols” es “aprofitaven” de “bascos i catalans” em vaig cruspir tres paquets. Si continuen així, vermells d'ira, em posaré com un barrilet còsmic.

El separatisme més caspós i supremacista no pot suportar veure milers i milers de xavals molt joves, els mateixos que volen imposar “per collons” el català com a llengua d'ús obligatori a patis, menjadors, gimnasos i al lavabo a l'hora d'orinar, cantant sense complexos el “yo soy español, español, español” vestint la samarreta de la selecció nacional espanyola i amb la bandera nacional espanyola. No poden suportar que, després de quaranta anys de nacionalisme obligatori, i dotze anys de 'procés' separatista, els carrers de mitjana Catalunya s'omplin de vermell i gualda.

Per això s'han gastat més de quinze mil milions d'euros dels nostres diners a TV3 i Catalunya Ràdio i ni se sap els invertits en un cos de comissaris lingüístics que anomenen “professors de l'escola pública”? Per això es gasten una pasta en delators lingüístics com els de Plataforma per la Llengua? Per això munten plataformes totalitàries com Som Escola? ¿Per això es gasten una pasta a fitxar influencers, com Juliana Canet, perquè la joventut vagi pel recte camí de l'estelada i de la crema de contenidors? Per això munten 'concursos' com Eufòria per intentar augmentar els efectius del seu Front de Joventuts, amb xavals que acaben cantant a les festes d'Òmnium Cultural?

Han fracassat, i ho saben. I cada vegada que un fanàtic com l'alcalde pijo-antisistema de Girona, Lluc Salellas, prohibeix la instal·lació de pantalles gegants a la seva ciutat perquè els seus veïns no es 'contaminin' veient la selecció nacional (espanyola, la catalana és autonòmica), aconsegueix gràcies a aquest efecte rebot que un nou grapat de joves pensi que el separatisme és imposició i prohibició. Per mi, perfecte, que continuïn amb la seva política d'intentar amargar la vida els ciutadans, així continuarà augmentant la desafecció.

Que una glòria de la cultura secessionista com Lluís Llach només aconsegueixi reunir mil persones a la seva primera manifestació a la plaça de Sant Jaume reflecteix la decadència d'un moviment que va arribar a ser transversal i a convocar centenars de milers de ciutadans. Les seves mentides, i el seu fanatisme, l'han condemnat a la irrellevància.

Si Pedro Sánchez no necessités els separatistes, no pintarien res ni a Madrid, ni a Barcelona. Dels “carrers seran sempre nostres” s'ha passat al “yo soy español, español, español”.

Ja pot bramar Jordi Basté contra Carvajal o llançar Santi Giménez perquè digui “garruls” a Rodri i a Morata. Aquí hi ha València, Balears, Aragó i les circumscripcions electorals franceses del que anomenen “Catalunya Nord”.

Totes en mans de formacions que combaten el pancatalanisme. Com més els coneixen, menys els voten. Fins i tot Salvador Illa, que és el gens ideològic amb pinta d'enterrador, els ha guanyat a Catalunya.