Vaga indefinida

Divendres passat, va ser dia de vaga per Palestina. Si no teniu compte de X o no sou professors, potser ni tan sols us havíeu adonat d’aquesta convocatòria. Amb això no vull assenyalar el gremi al qual pertany, ni molt manco, sinó confirmar que els sindicats educatius fan arribar molt de correu brossa. Precisament, fent un tast de la premsa d’aquests dies sobre el seguiment de la vaga, els mitjans destaquen que va ser secundada sobretot pels professionals de l'educació. De fet, un dels lemes de la manifestació era "no estudiarem ni treballarem sota el soroll de les bombes". Qui sí que va treballar divendres van ser les Forces de Defensa d'Israel (IDF), que aquell mateix dia van eliminar a Hassan Nasrallah, líder de l’organització terrorista Hezbol·là, titella del règim dels Aiatol·làs. Potser ara els estudiants no entenen la importància d'aquest fet, però el dia de demà, si decideixen informar-se'n una mica, entendran que el seu present és millor en un món sense Nasrallah.

Fet i fet, les escoles fa molt de temps que estan en vaga indefinida. La situació s'ha agreujat massa d’ençà de l'aplicació de la LOMLOE, però si ho parles amb els companys, és molt habitual que t’expressin un ja clàssic "almanco no governa la dreta". Encara que ningú entengui de què va aquesta llei educativa, els docents dissimulen i qui dia passa, any empeny. Evidentment, si demanes explicacions al govern responsable d’aquest desgavell, automàticament ets sospitós d’extrema dreta i els sindicats sembla que han decidit, com els cartoixans, adoptar el vot de silenci.

En aquest punt, no puc més que agrair als professors valents que gosen rebel·lar-se davant d’aquesta estafa educativa. A Mallorca, de les primeres veus que sentírem fou la de la professora Margalida Llompart, que ha deixat la docència després de 23 anys. En una entrevista, ella va assenyalar com a principals causes d'aquesta decisió la manca d’hàbit d'aprenentatge entre l’alumnat i l’atac a la llibertat de càtedra que suposa que la llei educativa vigent imposi una metodologia al professorat. Darrerament, qui ha dit la seva ha estat el docent Damià Bardera, amb un llibre que no puc deixar de recomanar: Incompetències bàsiques. Crònica d’un desgavell educatiu. Han estat moltes les coses que m'han agradat d’aquest llibre, però sobretot hi he trobat consol: pèrdua de docents especialistes, menyspreu dels continguts, metodologies que semblen destinades a activitats de lleure i, sobretot, aquest interès per davallar el nombre de suspensos. Quan al Màster de Formació del Professorat t’ensenyen a evitar dir "no" als teus alumnes, com pretens dir-li a un estudiant que NO ha assolit els mínims per a aprovar l’assignatura?