El desastre de RTVE
La direcció de RTVE, més pendent de no perdre la cadira que d'una altra cosa, ho ha fet tan malament com podia
Més de 5.000 periodistes, companys i companyes de diferents edats i punts de l'Estat, s'havien de jugar aquest diumenge el seu futur professional en unes oposicions a RTVE que fa anys que s'anaven posposant, malgrat el dèficit de professionals dels mitjans públics espanyols i el cost de suplir això amb empreses externes.
Tots ells, després de molts mesos de preparació, es van donar cita a les deu del matí a una de les facultats de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) amb la il·lusió dipositada en moltes nits d'estudi que han hagut de compaginar amb els respectius treballs i en alguns casos amb famílies i nens petits. I per arribar a l'examen, molts també van haver de fer un esforç econòmic, amb bitllets d'AVE i avió. Una mena d'aposta per aconseguir unes millors condicions laborals en un sector de per si molt precaritzat.
Però una direcció de RTVE més pendent de no perdre la seva cadira, amb una presidenta amb carnet del PSOE que va posposar una votació per a no perdre el poder, ho va fer tan malament com podia. Fins al punt de, deu minuts abans d'iniciar-se l'examen, veure's obligats a comunicar a tots els aspirants que les proves quedaven suspeses. Que podien marxar de la mateixa manera que havien arribat. Amb la frustració d'haver llançat setmanes d'estudi a la brossa. De plans familiars i amb amics cancel·lats per a res. Entre dijous i diumenge a la nit algú va permetre la filtració del 80% de les preguntes per avantatjar, suposa hom, a alguns dels treballadors interins que més temps porten a la casa.
En un país normal, aquest mateix diumenge, després d'aquest escàndol, la presidenta de RTVE hauria presentat la dimissió. Per respecte als opositors. Però sobretot per traslladar a l'opinió pública que RTVE és una cadena seriosa, responsable, neutral i on es fan les coses bé en pro del servei públic. Però, què es pot esperar d'una presidenta de RTVE afiliada al partit que governa Espanya. Que paga més de mig milió d'euros anuals a periodistes perquè exerceixin la defensa de Pedro Sánchez en directe a la pantalla. Quin desastre!
Més notícies: