L'última bala de Sánchez

Frases buides. Mesures de molt difícil aplicació. I aplaudiments cada deu o dotze paraules. En això es podria resumir la intervenció de Pedro Sánchez en el darrer Comitè Federal del PSOE, celebrat aquest passat dissabte. El líder dels socialistes va perdre una magnífica oportunitat per demostrar que realment li interessa més Espanya i els espanyols que la seva pròpia supervivència política.

Han passat gairebé tres setmanes de la publicació del demolidor informe de l'UCO contra Santos Cerdán i quasi una setmana del seu empresonament. Des d'aleshores pràcticament totes les decisions que ha pres Sánchez han estat errònies. Des de nomenar com a substituta provisional a una persona acusada de diverses presumptes irregularitats fins a proposar, com a substitut definitiu, a un col·laborador seu a la Moncloa acusat de coaccions sexuals. Denuncies que el van obligar a renunciar al càrrec just abans d'assumir-lo.

Molta gent estava esperant i pendent d'aquest Comitè Federal. Possiblement, el més important, després del de l'1 d'octubre del 2016, que va acabar amb el derrocament de Pedro Sánchez com a secretari general.

N'estaven pendents dins el mateix PSOE, sobretot aquells que hi tenen una militància sincera i no hi són pel càrrec, però inclús també entre els socis parlamentaris, que esperaven escoltar al president del Gobierno espanyol per a començar a prendre decisions. I, sincerament, i pel que hom ha pogut parlar amb alguns dels socis, Sánchez no només no va agradar. Tampoc va convèncer.

A tres dies per a la compareixença de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats, forçat pels seus propis socis, la resposta dels partits que donen suport al Gobierno és molt incerta. Han trobat a faltar, en les darreres setmanes, més contundència en l'assumpció de responsabilitats. I les mesures per a la prevenció que proposa, per intentar agradar al partit Sumar, semblen insuficients i, en alguns casos, creuen que no s'acabaran aplicant. Que, un cop més, Sánchez dirà que ha fet tot el possible, que ho ha intentat, però que el parlament espanyol no ha volgut ser implacable.

Veurem què passa d'aquí en endavant. Veurem com reacciona Pedro Sánchez als informes de l'UCO que encara estan per sortir. I veurem si, quan surti tot això, seguirà tenint tinta al boli per escriure més capítols del ‘Manual de Resistència’ o, si el que vivim aquests dies, és l'últim d'un home enamorat de si mateix i que té com a únic objectiu seguir manant i tenir poder. Al preu que sigui. Com sigui. Malgrat tot, suposi, això, malmetre la tan preuada democràcia que tenim. Sovint molt maltractada.