
Auge i caiguda de 'La Familia de la Tele'
Ja des de la seva estrena, els col·laboradors de 'La Fam'lia de la Tele' sabien que els tords volaven baixos
Des de temps immemorials, i especialment des de la irrupció dels mitjans de comunicació, els governs han condicionat la informació que s'hi difon. Aquesta tendència és encara més evident en els mitjans públics que, a diferència del que haurien de ser en una democràcia plena, sovint esdevenen eines propagandístiques de primer ordre.
El Govern espanyol, amb TVE com a instrument predilecte, ha anat una passa més enllà: no només ha condicionat la informació, sinó que, amb la complicitat del seu dream team progressista, també ha polititzat l’oferta d’oci. Ja no n’hi ha prou amb controlar els informatius; cal dominar també l’entreteniment, perquè qualsevol moment en què el ciutadà abaixi la guàrdia és una oportunitat per reforçar el relat.
Van començar amb David Broncano, convençuts que així captarien el públic adolescent —sobretot aquell subgènere d’adolescents crònics de cinquanta anys que encara aixequen el puny l'1 de maig, perquè els adolescents de veritat, evidentment, ja no miren la televisió—.

Un cop cobert el segment millennial desubicat, van decidir conquerir el cor dels boomers: aterrava a la televisió pública Belén Esteban, qui anys enrere havia estat proclamada "Princesa del Poble". Per cert, en aquell temps Esteban es declarava votant de dretes, però, tot i això, Sálvame era ple de consignes socialistes, dirigides especialment per Jorge Javier Vázquez, que fins i tot va aconseguir que Pedro Sánchez intervingués en directe per demanar-hi el vot.
La Familia de la Tele —remake de Sálvame— no va començar amb bon peu. Poc abans de l’estrena es va filtrar que la desfilada inaugural havia costat 500.000 euros, la qual cosa, juntament amb un contingut desfasat i mancat de qualitat, va provocar que un grup de treballadors de la radiotelevisió pública iniciés una recollida de signatures per retirar el programa de la graella.

El magazín no va durar ni un mes, però ens va deixar moments memorables: Belén Esteban queixant-se de les crítiques per la baixa audiència mentre li tenyien els cabells en directe, dient "hem vingut a fer feina". Una declaració d’intencions que passaria a la història, si la història es redactés en un saló de bellesa.
Des del primer dia, els col·laboradors sabien que els tords volaven baixos. L’eclosió del programa va coincidir amb les polèmiques eurovisives i, com a últim intent per sobreviure, van jugar la carta d’Israel. Belén Esteban, pou de saviesa geopolítica, va denunciar el "genocidi". Un gest heroic que, sorprenentment, no va evitar la cancel·lació: ni el Mossad s'ha atrevit a tant.
Més notícies: