Alberto Núñez Feijóo: Radiografia d'una inutilitat

Per a què serveix en Feijóo? Hi ha alguna manera de legitimar, ni que sigui de manera mínima, l’oxigen que consumeix? Per començar amb una nota benvolent, cal reconèixer que es poden imaginar un parell de tasques per a les quals es podria fer servir la seva mera existència física. Per exemple, com a subjectapapers, tot i que, qui vol tenir Feijóo assegut al seu escriptori damunt d’una pila de factures? També, ara que arriben les vacances, se’l podria fer servir com a penja-robes per a les tovalloles de platja o com a pal de para-sol.

Hi ha una bella branca de la biologia anomenada neurobotànica, que investiga els mètodes misteriosos de comunicació entre les plantes, basats a alliberar substàncies químiques a l’aire per influir en l’ecosistema. Potser Feijóo podria ser objecte d’un estudi al respecte: pot ser que a la tebiesa del seu escó, en el seu habitual estat de son-vigília, vagi alliberant alguna mena de flatulència silenciosa que, a poc a poc, transforma les majories parlamentàries. O pot ser que, com els fongs, emeti alguna mena d’espores els dies de vent.

Una altra possibilitat: existint encara nombroses tribus caníbals, don Alberto podria servir per alimentar un parell de famílies. Primer caldria enviar-lo a la jungla en qüestió, cosa no gaire difícil, atès que la seva perspicàcia sensitiva és, més o menys, al nivell d’una espardenya d’espart. Després el problema seria trobar la manera de fer comestibles aquestes carns eixutes, saturades de sopor i ineptitud. Potser es podria fer un brou.

També se’l podria fer servir com a donant d’òrgans, ja que, si bé no està del tot mort, és evident que Feijóo tampoc no està del tot viu. Per descomptat, els seus òrgans haurien de ser implantats només en persones a qui es volgués condemnar a una ‘Aniquilació per Letargia’, o en pacients que ja estiguessin prèviament en un coma profund i irreversible.

Després hi ha la funció decorativa. Per exemple, es podria plantar Alberto al mig d’una rotonda, guarnit amb un vestit regional de tipus folklòric, com a ornament de les festes populars de l'estiu espanyol. O penjar-lo cap per avall en algun lloc a manera de pèndol; si se li afegeix una mica d’encens, podríem tenir un bonic botafumador. Arribat Nadal, se’l podria engalanar amb llums intermitents i boles de colors i portar-lo de casa en casa cantant un Gloria in excelsis Deo.

La millor opció, amb diferència, és fer-lo servir d’espantaocells, donant ple sentit a la seva immobilitat obtusa. De fet, sembla que aquesta és la via escollida pels poders globalistes. El plantaran a la Moncloa, li donaran corda cada quinze dies perquè almenys mogui les parpelles i no s’oblidi d’empassar saliva i a això li diran "regeneració"

Se suposa que continuaran amb els retocs estètics dels últims anys. Primer es va treure les ulleres (per quedar-se amb cara de senyor que ha perdut les ulleres), després es va tenyir els cabells de manera incomprensible (tons ataronjats, reflexos envernissats), potser més endavant es posarà bòtox als llavis i als pòmuls, una mica com Leticia Sabater, una mica com Sylvester Stallone: aquestes coses almenys resulten entretingudes