TV3 és pura caspa

Servidor de vostès, que per desgràcia ha perdut contacte des de fa anys amb l'escena alternativa, i molt que m'entristeix, ha descobert fa uns dies un cineasta anomenat Marc Ferrer gràcies a la contraportada de El País. A part de sumar una bona dosi de curiositat veient els tràilers d'algunes de les seves pel·lícules, i prometre'm a mi mateix que intentaré buscar-les, em quedo amb una de les frases que va dir a l'entrevista, i que realment és genial: “A Barcelona hi ha underground perquè el mainstream és TV3, que és una cosa molt casposa”.

I sí, és que té més raó que un sant, que la televisió de la Generalitat no és més que un mitjà tribalista que té com a objectiu estendre la cultura del ‘bon pagès’ per tota Catalunya. És “la comarca ens visita” que denunciava Ramón d'Espanya cada vegada que hi havia una manifestació separatista a Barcelona.

Potser en els seus inicis TV3 va intentar ser formalment trencadora, però sempre ha estat el principal vehicle de transmissió de la Catalunya inventada pel nacionalisme pujolista, ara en mans de Salvador Illa: una Catalunya regida per les essències del romanticisme més empallegós, una sola llengua, Montserrat i una societat bolcada a ballar sardanes, aixecar ‘castells’ i menjant productes de quilòmetre zero cultivats per un bon pagès amb vuit cognoms catalans – amb un bon nombre de temporers immigrants sense papers i mal pagats —.

TV3 és ‘El foraster’. TV3 són les tertúlies "pajilleres" sobre la superioritat moral dels ‘valors’ del Barça davant d'un Reial Madrid semifexista i en mans del gran capital. TV3 són els soporífers reportatges ‘informatius’ sobre qualsevol nimietat que hagi passat en un poblet despoblat protagonitzat per algun personatge (s) amb nom (s) i cognoms impronunciables per a la majoria dels catalans.

TV3 és la nòmina immensa de còmics separatistes deixant anar acudits sobre el Baix Llobregat, cridant “puta Espanya”, rient-se dels andalusos i extremenys o escampant rumors sobre la presumpta afició a les drogues dels polítics constitucionalistes.

Veure TV3 és veure aquesta immersa masturbació col·lectiva sobre la ‘solidaritat’ del ‘poble català’ que es diu ‘La Marató’. N'hi hauria prou que tanquessin un parell de les múltiples i innecessàries ‘ambaixades’ que la Generalitat té obertes a mig planeta per aconseguir més diners dels que es recapten en aquest aparador de la hipocresia del govern autonòmic.

O que TV3 deixés de comprar programes a un parell de productores en mans de ‘patriotes’ i fes aquests espais amb personal de la casa. Que per això té més de mil treballadors. Veure TV3 és submergir-se en un món en què tot acaba en “cat”, sigui el “Meteocat”, l'“Infocat”, l'“Inuncat”, el “Procicat”, el “Cecat”, el “Sismicat”…

La caspa del segle XXI és TV3, és Catalunya Ràdio, és tota aquesta presumpta modernitat, mentre bona part del seu personal porta unes orelleres adornades amb l'estelada.

És premiar Jair Domínguez i Peyu pels seus acudits sobre andalusos i gitanos. És premiar Juliana Canet per la seva inclinació a incitar els joves a cremar contenidors, sabent que això li garantirà continuar cobrant dels mitjans públics. És que Toni o Oriol Soler venguin un bon nombre de programes a canvi de llançar les consignes adequades.