Guia política per al 2025

Com que els temps, per culpa de Bob Dylan, estan sempre canviant, oferim als lectors una cartografia política del que vindrà en el futur, juntament amb els nostres millors desitjos:

• L'eix Dreta / Esquerra cada cop té menys importància. La candidatura de Trump s'ha basat en RFK, Musk, Gobbard, Rogan, etc., tots antics demòcrates.
• L'eix Establishment vs. Ciutadans Aboiats (és a dir, la qüestió del populisme) passarà a ser una carta guanyadora per a qui sàpiga jugar-la, tasca difícil perquè les coses es descontrolen fàcilment quan se'ls diu als de baix que deixin de barallar-se entre ells i apuntin les armes cap amunt.
• El globalisme i la inflació són la mateixa cosa: les polítiques expansives dels Bancs Centrals busquen arrasar-ho tot com qui allisa el terreny per a una nova sembra. Recuperar el poder adquisitiu i recuperar el control de les fronteres són una i la mateixa tasca; dit a l'inrevés, no podem recuperar la sobirania monetària sense la sobirania geogràfica.
• Els anomenats “mitjans generalistes” com televisions i grans capçaleres de premsa tradicional ja són marginals, i els anomenats “marginals” (premsa digital lliure, xarxes socials, pòdcasts, etc.) són la nova àgora de discussió. Els discursos robòtics de la vella classe política saquejadora no resisteixen un minut d'entrevista amb Anna Kasparian, Matt Walsh o Russell Brand.

• El Wokisme ha perdut la batalla i ja no es recuperarà. Anomenar a tots els homes violadors en potència o ensenyar a les escoles l'existència de dones amb penis condueix a l'aniquilació electoral. En això la dreta moderada (la versió light de la socialdemocràcia) pagarà els seus pecats i la seva covardia i no ens farà gens de pena. Qui tingui un mínim d'intel·ligència sabrà pujar al tren guanyador.
• Les armes per a la rebel·lia estan a la nostra disposició, és hora de prendre-les: els espais de llibertat online, Bitcoin com a alternativa als diners fake dels Bancs Centrals, l'espiritualitat davant el buit existencial d'Instagram i TikTok, el respecte per la tradició pròpia davant l'homogeneïtzació que vol posar un Starbucks a cada plaça, el sentit moral elemental basat en la justícia i el treball honest, la reivindicació del comunitari davant l'atomització social del liberalisme.

Una època de tiranies dissimulades toca a la seva fi. Que no esperin de nosaltres compassió, massa hem patit ja. En el fons no es tracta de política, sinó d'higiene: netejarem d'una vegada tot aquest fangar.