TV3 entre Joan Roura i Sílvia Orriols

Fa temps que TV3 va quedar atrapada en un bucle destructiu: converteix l'estupidesa en programes de televisió, que produeixen un increment de l'estupidesa general, que alhora es reflecteix a la graella televisiva i així ad infinitum. La broma ens costa uns 300 milions l'any (d'alguna cosa ha de viure Toni Soler) i una migranya moral inintermitent.

Hi ha una part de la població, totalment irrecuperable, que encara creu que TV3 pot complir alguna de les funcions per les quals es va crear, entre elles, l'accés a una informació veraç. Durant anys vam tenir a Pilar Rahola diàriament, l'abella reina de l'eixam indepe, amb la laca de color taronja i les paelles estivals, perquè quedés clar el tipus de biaix i impudor que es finançava amb els diners dels impostos. Ara que el soufllé indepe ha col·lapsat, la moda consisteix a encoratjar Hamàs, Hezbollah i la República Islàmica de l'Iran.

Aquesta batalla l'encapçala l'insigne Joan Roura, personatge maligne que s'amaga darrere d'un posat (més aviat truculenta) de veterà analista internacional bregat en mil batalles. Només persones amb un dèficit cognitiu terminal poden pensar que Roura es dedica a la informació i no a l'activisme. No hi ha dia que no poseu a X mitja dotzena de missatges perfectament alineats amb la propaganda de Hamàs.

Quan no parla de “genocidi”, parla de “crims de guerra” o dels “moviments de resistència palestins”. No és que no li importi compartir trinxera amb els terroristes islàmics més nauseabunds, és que gaudeix cada moment. Les tesis de l'esquerra local, ja per si mateixes malaltisses, guanyen als llavis de Roura un to de suficiència pedant, un perfum d'odi sibil·lí, que les fa especialment repugnants.

Doncs bé, alhora que manté a sou un fanàtic embogit com Roura, la Corpo ha muntat un cordó sanitari personalitzat a la diputada Sílvia Orriols i a tota activitat d'Aliança Catalana, fora o dins del Parlament. En l'última sessió de control, la mateixa directora va explicar a Orriols que la casa segueix criteris d'“interès informatiu”, d'acord amb els quals (aneu a saber per què) ningú d'AC apareix a TV3 mai, en cap cas, sota cap circumstància.

De manera que la nostra televisió pública es gasta els seus diners en activisme gihadista a prime time mentre silencia els representants de 120.000 catalans. El problema és que no hi ha equilibri possible entre tots dos pols: cada cop és més la gent escandalitzada per la deriva de l'estructura faraònica de TV3 cap a la idiotesa i la insignificança; cada dia creix a les xarxes la contestació a la propaganda islàmica disfressada d'informació (la cobertura de la mort de Nasrallah semblava una eulogia pel Mahatma Gandhi).

Entre Roura i Orriols caldrà optar, en algun moment. L'esperit dels temps, sortosament, ja ha canviat de direcció. Ara només falti que algú se n'assabenti a Sant Joan Despí.