Humor a seques

Des de fa un temps, la corretja de punxes que el poder polític sempre vol imposar a la comèdia es tanca sobre el coll dels humoristes amb cada cop més força. Quan dic “humoristes” em refereixo a gent que, independentment de la seva ideologia, intenta fer riure la gent, no fer propaganda d'un determinat partit ni estar al servei del mainstream, convertint-se en un propagandista del règim o de les grans empreses.

Quan no serveix als interessos del que és políticament correcte, l'humorista passa a ser assenyalat, criminalitzat i ridiculitzat. Sembla que l'humor designa algun tipus de problema cognitiu, vulgaritat o imbecil·litat. No s'adonen que l'humor no ha de tenir límits, més enllà de la difamació personal, i que no hi ha això de l'humor dels de baix contra els de dalt, poques vegades he pogut veure una mica més absurd.

L'humor no entén de dalt i de baix, no pertany a cap classe social i quan es desenvolupa amb vocació de divertir, d'entretenir, només pot ser elaborat per algú intel·ligent. Darrere d'una serietat impostada es pot amagar un idiota redomat. Tant desenvolupar com entendre l'humor és un signe d'intel·ligència, saber relativitzar i racionalitzar les bromes; no com la nova inqueersició que s'indigna davant de tot allò que no sigui ballar-li l'aigua.

Un monòleg sobre els gitanos de Rober Bodegas li va costar l'excomunió i que estiguessin sense contractar-lo durant un bon temps; un monòleg de Henar Álvarez, amb la mateixa qualitat artística que un garrí eructant, va ser aplaudit i participa habitualment en múltiples programes. Va arribar a alegrar-se que li tallessin el penis a un home, posant-se a difamar-lo, per a més inri. Si un home hagués dit una cosa semblant contra una dona, seria cancel·lat, i amb raó, per tot el món, però, per què a ella no? Doncs jo us ho dic, perquè ella és una encaülladora de la correcció política, segueix tots i cadascun dels dogmes del sistema i contribueix a idiotitzar la gent, funció principal de les grans televisions.

No es busquen bons comediants, es promouen serfs, tant se val que no tinguin gens de gràcia com Julia Salander, Irantzu Varela o Liz Duval (no em puc creure que el que fa no sigui un personatge de comèdia), l'important és que defensin el seu relat i ho promoguin allà on puguin.

Des d'aquesta humil tribuna, que m'han tingut bé concedir-me, vull reivindicar que se'ls tregui la corretja als humoristes d'aquest país, que sigui l'audiència, el seu públic, el que dicti qui es fan famosos i qui no. Ja n'hi ha prou amb protecció i promoció d'ineptes que només saben ser esclaus del Govern de torn o de la gran empresa supranacional. Sense llibertat no hi ha humor, amb cancel·lació només progressaran els mediocres.

Un humorista et pot agradar o no, però no per això ha de ser cancel·lat. El Gran Wyoming em sembla un criminal de l'humor, algú sense gràcia ni cap saler; però mai se m'acudiria no respectar aquella gent a qui li pugui agradar, tenen mal gust, però cal respectar el que els pugui agradar. Si els agrada Wyoming, doncs que ho vegin, però que no es fiquin en allò que ens ha d'agradar als altres.

El sectarisme està arribant a cotes impensables fins fa tan sols uns anys, la polarització malaltissa de la societat ha fet que es realitzin autèntiques caceres de bruixes. Hem de posicionar-nos en oposició frontal perquè es continuïn succeint linxaments d'aquest tipus; d'aquí a poc es ficaran fins al que pensem en la intimitat, ja és hora de posar fre als intolerants.