Trobada independentista a Palma

L'independentisme no ha arrelat a les Balears per dues raons senzilles:

• La primera, el caràcter desconfiat dels illencs, que recelen de qualsevol importació, també les polítiques. En aquest sentit, el 'puigdemontisme' (amb els seus llaços i cascavells, amb els seus gemecs i ballets) sempre ha estat vist aquí com un afluixament general de les potències, que potser un es pot permetre a Viladecans, però no en un poble del Raiguer ocupat a defensar-se dels ciclistes alemanys encara no atropellats.
• La segona, la part infrahumana del moviment, lligada a les pèrdues d'orina de les tietes i l'esperit kumbaià típic del Principat, completament aliè a la sensatesa gossada del caràcter local, que no entén de coreografies ni d'acordions. El mal fet pels esplais parroquials i els escoltes a la societat catalana mai no podrà ser infravalorat – però aquesta barreja d'infantilisme i ceguesa moral no podrà arrelar mai a les illes, ja que aquí les parròquies s'han convertit en boleres i els escoltes, posats a escollir entre despertar els ocellets amb les seves harmòniques o bressolar-se a l'escot de Claudia Schieffer, van escollir fa anys el segon i es van dedicar al rent a car, la cocteleria vespertina i el trànsit de MDMA eivissenc.

A les illes només hi ha hagut dos fenòmens típicament indepes, on han coincidit els vectors propis de l'octubrisme: la histèria, la còmica inoperància i la vacuïtat moral.

El primer, els Cantaires per la Llibertat, un grupet de mitja dotzena de pesats que es reuneixen periòdicament a la plaça de Cort de Palma, movent a compassió els transeünts. Es tracta d'una diminuta facció d'entusiastes, víctimes d'una desorientació absoluta, que van comptar amb una presència mínima als mitjans a partir de la sentència del procés. Amb els seus faristols i les seves barbes rijoses, amb les seves senyores de mitjana edat ennuegades, aquestes persones van arribar fins i tot a muntar una candidatura local anomenada “Crida per Palma”, que va obtenir a les urnes uns resultats propers als -273 vots, el Zero Absolut Electoral.

El segon és l‟ASM, l‟Assemblea Sobiranista de Mallorca, liderada per Cristòfol Soler, expresident del Govern pel PP. Aquest Soler, persona de calvície i mediocritat certíssimes, una vegada va deixar els seus càrrecs com a expresident va procedir a embogir de manera immediata i ara és estrany el dia que no estigui muntant paradetes a qualsevol lloc, repartint fullets i polseretes, enmig de la higiènica indiferència general.

Els associats de l'ASM es presenten en diversos formats: el professor baixet en bermudes, fart de la seva solteria, el professor gros en bermudes, amb la recepta de coca de trempò i la seva mare amb galindons, el professor alt i desconcertat, que el mateix podria dedicar-se a la numismàtica o al tantra, als quals se sumen un petit nombre de companys de berenar de Soler, senyors només atesos pels seus familiars més directes, seixanta menjadors de gambes que es passen les tardes en silenci mirant-se els uns als altres i notant com se'ls endureixen les artèries.

Tots ells han intentat pujar a les glòries efímeres del procés i van ser vistos en algun moment fent petons a un regidor primer del millor amic de la núvia de l'avi de Dolors Bassa, o pintant llacets grocs a les papereres dels afores, mentre els gossos bordaven i els veïns els llençaven ossos d'oliva des de les terrasses.

Ara han quedat per reunir-se aquí amb Dolores Feliu, és a dir, la marejaran fins que la bona senyora pateixi una barreja d'indigestió, estretor coronària i visions edèniques i no tingui més opció que entrar en coma i tornar a Barcelona en un helicòpter medicat.

Aquí la política de gran nivell és perdre el temps: gaudim de la millor estabilitat, més o menys, des de l'època dels fenicis i no ens agrada que ens intentin col·locar històries dissenyades per a l'engany dels altres.