Les trampes infinites de Puigdemont

Comencem recordant que a la campanya per a les últimes eleccions al Parlament, el rossinyol de Waterloo va prometre que si no arribava a la presidència de la Generalitat, deixaria la política. La seva manera de deixar la política serà, pel que es veu, reprendre la presidència del seu partit. Però és clar, també va dir que tornaria i el que va fer va ser un numeret de varietés pactat amb la Moncloa.

En realitat, a partir del 2017, les paraules i els fets de Puigdemont no han guardat cap correlació. Si vols que torni el president, vota el president, els meus vots no serviran per investir Pedro Sánchez, no acceptarem indults, hem doblegat el braç a Espanya amb l'amnistia, seré a la sessió d'investidura, etc. No es tracta de simples mentides, sinó d'algú que va disparant a l'atzar, com un dement des d'un campanar, sense ni tan sols recordar perquè té una escopeta a la mà.

La fugida cap endavant ha estat tan miserable i tan estúpida, que en realitat és en si mateixa el càstig, ja que ara no pot parlar davant d'un micròfon sense contradir res dita anteriorment, en algun moment, d'acord amb alguna jugada mestra calba i xilena.

Doncs bé, aquest personatge absolutament trencat per dins i per fora, paròdia de si mateix, reprendrà les regnes de Junts x Cash (en realitat mai les havia deixat anar) en detriment d'una Laura Borràs (del duet còmic Borràs & Dalmases) abocada a una insignificança absoluta.

La gran mesura de la nova època, presentada per Turull (del duo còmic Rull & Turull) com una “fita històrica” ha estat un acord de confluència amb els Demòcrates de Toni Castellà, als quals ningú no ha vist mai. Potser és un partit unipersonal, qui sap. En tot cas, és just que un estilisme capil·lar icònic com el de Castellà, a mig camí entre l'enyorada Mayra Gómez Kemp i José Luis Rodríguez, el Puma, tingui la seva recompensa política adequada.

Llegim que també jugarà un paper de pes a la nova executiva la noia dels cafès de Pedro Sánchez, la indomable Míriam Nogueras, que clama dia i nit contra l'opressió feixista a qui ofereix en tota ocasió els seus set vots.

Aquí els únics que han renovat alguna cosa han estat els camarades de la CUP, que han triat com a líder un professor de religió, per l'únic motiu que no hi havia cap imant salafista disponible. I l'única revolta ha estat la dels pobres incauts del Consell x la República, que s'han hagut de passar al Comín ens roba. Tot canvia, tot continua igual, tot en ordre.