Tots els camins porten a Sánchez

Durant molts dies els periodistes hem parlat del comissionista Víctor de Aldama, des de fa uns dies en llibertat condicional acusat de diversos delictes, com el nexe de la corrupció socialista que fa tremolar els fonaments de la política espanyola. Però crec que hauríem de començar a parlar en aquests termes del president del Govern d'Espanya, de Pedro Sánchez. L'autèntic nexe de tota la corrupció que, avui en dia, rodeja el Partit Socialista Obrer Espanyol.

A casa (la dona i el germà imputats); al Govern (l'exministre de Transports i el seu assessor imputats i altres càrrecs d'alt nivell de l'administració actual a un pas de ser-ho) i al PSOE (el secretari d'Organització actual, en el punt de mira del Tribunal Suprem). Tots ells, Begoña Gómez, David Sánchez, José Luis Ábalos, Koldo García, Carlos Moreno, Pilar Sánchez Acera, Óscar López i Santos Cerdán, tenen una persona en comú amb molt poder que no és Aldama, és Pedro Sánchez.

Feia molts anys, molts, crec que no havia ni nascut servidor, que no veiem tants casos de corrupció junts en un mateix espai de temps al voltant del Govern i el principal partit que el sustenta. Potser caldria remuntar-se fins a l'època de Felipe González. Per què sí, la Gürtel o els ERO van ser dos casos importants, però ara estem parlant de tres casos diferents amb coses que mai havien passat: la dona del president fent negocis a la Moncloa, ministres aprofitant-se d'una pandèmia i un fiscal general filtrant dades d'un ciutadà per beneficiar al seu amo polític.

El desig de Pedro Sánchez és seguir al capdavant de l'Executiu fins, com a mínim, 2027. Quan finalitzarà l'actual legislatura. I que això passi dependrà, majoritàriament, del desig d'un fugitiu de la justícia com és Carles Puigdemont. Junts, que no té res a veure ideològicament amb el PSOE, és qui pot mantenir a Sánchez en el poder o fer-lo caure.

I n'estic segur que li facilitaran l'estada a la Moncloa el temps que ho desitgi, fent-li pagar car, molt car, l'allotjament a la residència oficial. Veurem fins on són capaços de portar-lo. I comprovarem, amb això, la utilitat de l'estratègia de Junts a Madrid.

Però de la mateixa manera que mantenir-se en el poder a partir de la voluntat de Junts mai pot ser un bon negoci, sobretot per l'estabilitat d'un mateix, tot el que falta per conèixer dels casos de corrupció al seu entorn que s'estan investigant li faran la vida molt difícil al president d'Espanya. Pot aguantar fins a 2027, sí, només cal llegir el seu 'Manual de Resistencia' per saber com una persona sense escrúpols ni valors avantposa el poder a, fins i tot, la seva pròpia salut física i mental. Però no li serà fàcil, a menys que segueixi utilitzant les eines de l'Estat pel seu benefici propi, seguir manant amb certa tranquil·litat.

I és que a diferència del que diu la dita, no tots els camins porten a Roma. Els de la corrupció a Espanya, ara com ara, tots tenen un mateix destí final: Pedro Sánchez - Pérez Castejón. El veurem, tard o d'hora, assegut davant d'un jutge?