Ens han tornat l'Ada Colau

Com que encara no s’ha dissenyat el tipus de contenidor capaç d’albergar l’Ada Colau i reduir el seu impacte tòxic immediat, el govern d’Israel l’ha enviada de tornada a Espanya, en un acte de venjança despietada que demostra la ferocitat del gabinet Netanyahu. Van intentar retenir-la en una presó del Nèguev, però sembla que ni tan sols els soldats de les IDF, acostumats als pitjors escenaris bèl·lics, van ser capaços de suportar el tracte diari amb l’exalcaldessa.

A hores d’ara, la Colau ja és a casa, preparant-se per a les dues-centes entrevistes nauseabundes que concedirà en les pròximes setmanes, presentant-se com una heroïna a mig camí entre Joana d’Arc i Bob Marley. Si en algun moment, estimat lector, t’has plantejat desconnectar de les xarxes socials i la televisió, no hi haurà millor ocasió que aquesta.

Fa temps, aquest cronista va proposar l’Axioma Colau, que es pot enunciar així: “Qualsevol situació, sigui quina sigui, empitjora quan s’hi afegeix l’Ada Colau”. Ets al dentista i apareix l’Ada Colau? Desastre. Ets en un sopar romàntic o en un partit de bàsquet i apareix l’Ada Colau? Calamitat.

Doncs bé, en aquestes dates estem en disposició d’afegir un Segon Axioma Colau: “Per encertar sempre i viure una vida senzilla i feliç, basada en el bé i la veritat, n’hi ha prou amb pensar sempre el contrari del que diu l’Ada Colau respecte de qualsevol tema”. Aquest segon axioma ens estalvia molt de temps i energia, que podem dedicar a coses més interessants, ja que la confusió del món actual queda simplificada a l’extrem. Què diu l’Ada Colau sobre l’Orient Mitjà, sobre l’habitatge, sobre el preu del lluç, sobre qualsevol cosa? S’afirma el contrari i es pot tenir l’absoluta certesa d’estar en el camí correcte.

El primer viatge de la Colau a Gaza va acabar amb unes escenes còmiques, ben lluny de qualsevol zona de combat, en què la nostra heroïna i l’insigne Ruben Wagensberg es presentaven en un camp d’oliveres per ajudar a collir olives (no és broma).

Aquest segon viatge ha estat molt més llarg i ridícul, però la Colau l’exprimirà durant anys infinits per presentar-se com una mena de Nelson Mandela de Pescanova. Quina oportunitat ha perdut en Netanyahu per acabar amb Hamàs d’una vegada per totes! Només calia donar-los l’Ada Colau: la ciutat de Gaza hauria quedat plena de venedors ambulants, punts lila feministes, okupes enfurismats i travestis ballarins.

El cas és que la tornem a tenir entre nosaltres. Cal pensar alguna cosa. Podríem convèncer-la que noves causes reclamen la seva presència, si pot ser als antípodes. Investiguem quins problemes tenen a Nova Zelanda o a la Polinèsia Austral, recollim fons perquè salpi de seguida. És hora d’actuar.