El 'suïcidi' català

El líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, va fer un pronòstic durant el darrer debat de política general: “Catalunya és avui França amb deu anys de retard”. Potser, a aquest pas, fins i tot abans. Només cal veure el que ha passat a Molins de Rei, Vic i Manresa els últims dies.

El portaveu d'ERC, Jordi Orobitg, va reclamar a la presidenta que els apliqués el codi de conducta de la càmera. Cada cop que Vox parla d'immigració els tallen. A Anna Erra, nouvinguda, se li va passar per alt.

Les seves predecessores Laura Borràs i Anna Vergés no perdonaven. Tot i que són dades oficials del Departament de Justícia.

Per això Ignacio Garriga va fer un altre pronòstic: “Espero que no hagi d'arribar el moment, però potser d'aquí uns anys hagin de visualitzar el diari de sessions”. Em temo que pot ser així.

Va donar, en efecte, uns percentatges preocupants: “El nombre de robatoris amb violència ha augmentat més de 20% el darrer any; les violacions, un 32%; i la resta de delictes contra la llibertat sexual, un 22%”.

Després va afegir que “el 64% dels excarcerats per furts són estrangers; el 53% dels presos per robatoris són estrangers; el 68% dels presos per tràfic de drogues; el 52% dels presos per assassinats de dones; i el 51% dels presos per tràfic de drogues; agressors per agressions sexuals”.

I tot això malgrat que el percentatge d'estrangers és “únicament el 16% de la població de tot Catalunya”. Amb l'agreujant que el Parlament censura xifres de la Generalitat. No s'inventa res.

La veritat és que Pere Aragonès, en el discurs de més de dues hores, no és que no parlés del tema, és que tampoc va parlar d'immigració. Un assumpte tabú.

El mateix Garriga ho va atribuir que “el més a prop que vostès han estat d'un barri multicultural és quan passen amb els cotxes oficials pel Raval de camí al Liceu”.

Potser per això va recordar que França, el Regne Unit, Alemanya i altres països de la UE estan endurint el control de les seves fronteres – només cal llegir els diaris – i que ara qüestionen les polítiques de “fomentar les realitats multiculturals”.

A veure si, doncs, acabarem sent França d'aquí a deu anys. Fins i tot abans.