Somescola o la manipulació separatista

Veure els telenotícies de TV3 com 'informava' sobre la missió d'eurodiputats que van visitar dues escoles catalanes per veure com s'aplicava la immersió lingüística feia una sensació entre el NODO i l''Aló presidente' d'Hugo Chávez.

La televisió autonòmica ens ha ofert notables exercicis de manipulació informativa durant la llarga dècada del ‘procés’, però gràcies a la direcció actual pactada entre ERC, Junts i PSC hem comprovat que segueix en uns nivells de sectarisme comunicatiu que segur que satisfarà Salvador Illa, consagrat com a ‘cap de l'oposició’ en una recent entrevista en aquesta cadena tot i que el seu autèntic càrrec hauria de ser el de cap de gabinet de Pere Aragonès, donat el seu servilisme cap al president.

Però tornem a la missió de parlamentaris europeus. A les ‘informacions’ de TV3 destacava l'oposició a la mateixa de Somescola, a la qual va vendre com si representés més del 70% de les famílies amb nens en edat escolar.

Escoltant les notícies de teleestelada semblava que Somescola era una plataforma que reunia familiars d'escolars i entitats del món educatiu. Una 'veritat' molt a mitges. Saben qui també forma part de Somescola? Recorden la molt subvencionada – també pels socialistes – associació que espiava, sense permís dels pares, quina llengua parlaven els nens als patis escolars? Efectivament, Plataforma per la Llengua, la mateixa entitat que assenyala dependents i cambrers que no atenen en català, suposem per tal que o es reeduquin lingüísticament o els facin fora de la feina.

Continuem amb les entitats educatives que formen part de Somescola. Òmnium Cultural, una de les entitats que van organitzar les grans manifestacions separatistes dels anys àlgids del 'procés', no hi podia faltar.

I, per descomptat, la seva inseparable parella de ball a la convocatòria de les marxes nord-coreanes de la Diada: l'ANC. En volen més? Parlem d'una de les entitats que ha assenyalat, amenaçat i escanyat estudiants constitucionalistes a les universitats catalanes? Efectivament, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. Per descomptat, tampoc falten els sindicats que van recolzar activament el dret a decidir, com la Intersindical, UGT, COS o CC. OO. Ni la Plataforma pel Dret a Decidir. Per descomptat, tots formen part d'aquesta 'immensa majoria' de 'famílies' que, segons Somescola i TV3, estaven en contra de la visita dels eurodiputats.

El separatisme sempre menteix. Sense excepcions. I una de les seves mentides més constants és quan donen percentatges de la població catalana que dona suport a algun dels seus postulats. Recordeu el fals mantra que assegurava que més d'un 80% dels catalans volien un referèndum? Doncs així.

Ara toca vendre al sector nacionalista de la societat catalana que la gran majoria de les famílies veuen la visita dels eurodiputats com una mena d'agressió a Catalunya.

Però els que es van manifestar en contra eren un grapat d'activistes ben subvencionats, directament o indirectament, pel poder polític secessionista. No importa. Se'n manifesten uns quants centenars, però TV3 i la resta de la maquinària propagandística separatista amplifiquen el ressò, assegurant que representa el sentir de tot el “poble català”. Llàstima que el “poble català” no existeix, i per això no va aconseguir el 2017 la independència.

El secessionisme té més de mitjana Catalunya en contra, i controlen la societat catalana per l'aliment que des de fa dècades rep des de la Moncloa. Que amb Pedro Sánchez ha esdevingut un autèntic festí. ERC ha trobat al PSOE una autèntica ganga, i uns dirigents que es deixen humiliar a canvi dels seus vots al Congrés.

Recorden quan Laura Vilagrà va obligar Félix Bolaños a entregar el mòbil si volia entrar al Palau de la Generalitat? Doncs aquest dijous va ser Pedro Sánchez qui va gaudir quan una funcionària va retirar la bandera d'Espanya als cinc segons que el líder socialista acabés la seva compareixença de premsa al Palau. Només falta que Sánchez i Bolaños demanin entrar a Somescola i llencin tomàquets als eurodiputats. Encara que vista l'actitud del president del Govern amb Manfred Weber, segur que ho farà en la següent visita a Brussel·les.